Fa dos setmanes acabava esta columneta amb el compromís de tractar el vocable «amarar», en l´accepció que té diferent del significat de «amerar». Les dos formes són sinònimes en el sentit de posar alguna cosa a remulla, en contacte amb aigua, vi o un altre líquid. La forma «amerar» és la més general en la parla valenciana, mentres que «amarar» és l´habitual en la catalana oriental. Com deia, esta última grafia té també un altre sentit, tant en la nostra variant com en les altres de la nostra llengua. ´Posar-se en la superfície de l´aigua, un hidroavió o una astronau´ es denomina «amarar». Els que som de terra a dins, segurament, vorem poques vegades (o cap), en directe, realitzar-se eixe significat del verb «amarar»; els de vora mar, en tenen més, però una astronau, també serà difícil vore-la com amara. Però, en tot cas, si toca parlar d´això, sapiam tots/totes dir ben dita eixa acció. En castellà es diu «amerizar», però també, com en valencianocatalà, «amarar». Una altra acció que, molt probablement, no vorem mai personalment, llevat que algú siga astronauta i empleat de la NASA, i li toque anar a la Lluna, és «allunar», és a dir, ´prendre terra en la superfície de la Lluna´, «L´aeronau ja ha allunat». Segurament, d´ací uns quants anys no caldrà ser, necessàriament, astronauta per a anar a la Lluna. Bastarà ser multimilionari, apuntar-se a un viatge lunar d´excursió i esperar-ne el torn. La resta de mortals ens conformarem a vore «allunar» per televisió o per internet. En la llengua veïna eixa acció es diu «alunizar», paraula pareguda a «al·lucinar», però que no té res a vore, llevat que hui per hui anar a la Lluna d´excursió és una al·lucinació. I ara, després de xafar el nostre satèl·lit i la mar, toquem terra. «Aterrar» és com es denomina normativament l´acció de ´prendre terra un avió, un helicòpter o qualsevol aparell volador´, ´arribar a terra un paracaigudiste´. També aterren un pardal, una rata penada i tota classe d´ocells i aus voladores quan es posen en terra. En castellà, «aterrizar». Però «aterrar» té més significats, com és ´omplir o cobrir amb terra un espai, generalment un llac, un mareny´, ´posar terra a un camp o bancal que li´n falta per a fer cultius més productius´. També és ´fer caure en terra´, ´véncer, derrotar´ i «recalar», ´arribar, una embarcació, després d´una navegació, a la vista d´un punt conegut´. Cal no confondre «aterrar» amb «aterrir», que és ´infondre terror´ o ´sentir terror´. En castellà «aterrorizar», també «aterrar». Podem estar aterrits, cosa mala, a ningú que li passe, però estar aterrats (coberts de terra) deu ser molt pitjor. I finalment, un aclariment respecte al castellà «alunizar», tractat més amunt. En la llengua veïna, també és ´entrar en un establiment comercial pel procediment de l´ «alunizaje» (´trencar la lluna de l´aparador amb un impacte d´automòbil´) per a robar´. Normativament, en la nostra llengua eixa acció l´arreplega el verb ´encastar´ i el substantiu «encastament». Però l´ÉsAdir, arreplega «allunatge» en eixe sentit, amb l´advertiment normatiu corresponent.