El Palau dels Arts de València acollirà al novembre el tribut a Manuel de Falla de La Fura dels Baus, en un espectacle que el grup teatral va concebre amb motiu del centenari de l'estrena de El amor brujo i que reivindica, al seu torn, la figura de l'autèntica libretista de l'obra, la feminista María de Lejárraga. Carlus Padrissa signa la posada en escena d'aquest ballet entorn de l'obra de Falla, amb coreografia de Pol Jiménez, que comptarà a València amb la direcció musical d'Andrés Salat al capdavant de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana.

Padrissa suggereix una ampliació de la Gitanería en un acto y dos cuadros, a la qual afegeix un pròleg en el qual s'inclouen fragments cèlebres del propi Falla: En el Generalife, de Noches en los jardines de España; la Introducción, de El sombrero de tres picos; la dansa espanyola, de La vida breve; i el cante popular Vidalita.

El amor brujo va ser la primera obra que va compondre el geni de Cadis després de tornar de França. Va ser escrita expressament per a Pastora Imperi, cantant de flamenc i balladora, a partir de la dramatúrgia i els textos -oficialment- signats per Gregorio Martínez Sierra, animats per la gitana Candeles, la Gitana vella, la Gitanilla i un parell de gitanillos més. Es va estrenar en el teatre Lara de Madrid, el 15 d'abril de 1915.

El temps, no obstant açò, ha demostrat que el llibret original no va ser obra de Gregorio Martínez Sierra, sinó de la seua esposa, María de l'O Lejárraga García, que va optar en aquell moment per signar molts dels seus textos sota el nom del seu cònjuge, segons apunta Les Arts a un comunicat.

Escriptora i política en actiu, María Lejárraga va ser, a més, d'una de les veus més clamoroses en la reivindicació dels drets de la dona en l'Espanya de la primera cambra del segle vint. La Fura dels Baus recupera la figura de la històrica activista per a convertir-la en el fil dramatúrgico de les diferents obres de Falla que componen l'espectacle.

Paraula, dansa i música s'entrellacen, al seu torn, amb la llum cinematogràfica de José Val de l'Omar, cineasta granadí que va ser col·laborador de l'escriptor Federico García Lorca i de la filòsofa María Zambrano. En aquesta versió de El amor brujo no faltaran els referents imprescindibles en el llenguatge furero: la presència dels elements clàssics -aigua i foc-, que en la seua forma física interactuen amb les grans estructures escèniques -grues i artificis mecànics-, el cos humà, a més d'efectes especials i aromes per a «despertar els cinc sentits del públic», segons assenyala Padrissa.

El amor brujo explica la història de Candeles, una jove bojament enamorada d'un seductor i fascinant gitano, a l'una que malvat i gelós. Ell ha mort i encara que en vida només li va procurar dissort, el seu record hipnòtic i embrujador torba a la xica, que viu aterrida davant la possibilitat que el seu espectre no s'haja marxat definitivament.

Amb aquesta, el grup de teatre català realitza la seua sisena incursió en el centre d'arts, després de la multipremiada Tetralogía de Richard Wagner, Els Troyens, de Berlioz, i l'espectacle a l'aire lliure 'Anell de Llum', tots ells produïts pels Arts. La Fura també ha presentat a València el seu muntatge de Samson et Dalila, de Saint-Säens, llogat a l'Òpera de Roma i el concert-espectacle Trilogia Romana, d'Ottorino Respighi, amb projeccions d'Emnanuel Carlier.