Ara resulta que Posdata, eixa barca de la galàxia Gutenberg noliejada per Levante-EMV, ha complit 25 anys. I també que el seu director inicial, Joan Àlvarez, ara està de director de l´Acadèmia de Cinema d´Espanya, eixe transatlàntic la galàxia McLuhan que paga un 21 % de peatge per cada entrada que pagàvem, paguem i pagarem (perquè la rebaixa al 10 % no se sap si arribarà abans que el Corredor mediterrani o l´Àpunt). I és que Joan arriba a tal càrrec, havent competit amb 70 altres candidats, des de l´Institut Cervantes de Casablanca. I a la bogartiana Casablanca, hi havia arribat des del mateix Institut en Estocolm, on és de suposar que coincidí amb Ferran Ferrando.
I mentre Àlvarez arribava a Casablanca, diria que Lourdes Rubio tornava a les pàgines de Postdata, sense deixar de ser lectora i viatgera, i havent passat per l´Escola de Guionistes Luis García Berlanga, i per altres reptes inacabats o inacabables, com l´Institut de la Dona...
Anant i venint la intel·ligència i la sensibilitat valenciana per casa i pel món, les dotzenes de figures, polèmiques, entusiasmes, que han poblat Posdata, han pres el termòmetre a les eternes o passatgeres malalties del llapis, el pinzell, l´ordinador, la melodia, i els horitzons de l´aventura i de l´estupidesa del món.
També és veritat que, mentre el projecte naixia, estaven morint Joan Fuster o Isa Tròlec i el vell Ambròs dibuixant incansable d´El Capitán Trueno, i David Rosenthal, el jazzista novaiorquès traductor del Tirant a l´anglés i esclatant la Barcelona Olímpica, i a Sevilla es produïa l´Exposició Universal que València no ha tingut mai. I la música donava quatre àlbums amb títols perfectament ajustats a la voluntat periodística -la de les grans plomes i la del soroll diari. Un, Huracán de amor de Camilo Sesto: energia i emoció. Un altre, Física i Química, de Joaquín Sabina: matèria i composició. I encara un tercer: Good as I been to you, de Bob Dylan. I no perquè és el que tant agrada a Joan Garí -un dels darrers arribats a la travessia-, sinó per l´autenticitat imprescindible més enllà de la tecnologia, representada per la veu nua, en dos cançons de títol imprescindible per a un periodista de cada dia: Hard times, i Tomorrow night, precisament els autèntics títol i punt de vista del present.
