Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Catalunya és d´Espanya?

Hi ha moments en què es veuen totes les contradiccions perquè, sense voler, les ensenyen. Quan un canta «a per ells» és perquè considera que «ells» són els «altres», uns «altres», de diferents. I, si això es fa enlairant banderes espanyoles, és com dir: a per «ells» que no són espanyols. Un altre exemple més famós i més evident d´ensenyar les contradiccions va ser quan el ministre espanyol d´Educació, José Ignacio Wert, va decidir començar la croada contra l´escola en català i la immersió lingüística. En el parlament de l´altiplà i responent a unes declaracions de la consellera d´Ensenyament, Irene Rigau, el ministre espanyol va reconéixer: «Sí, el nostre interès és el d'espanyolitzar els alumnes catalans». I per què? Doncs «perquè se senten tan orgullosos de ser espanyols com de ser catalans». Què estava afirmant? Era molt evident: si volia espanyolitzar els xiquets catalans, era perquè no eren, o no els considerava, espanyols. Afirmava que ser català és no ser espanyol. O no? De la mateixa manera que no considerava que el català fóra un idioma espanyol. Com no el consideren, entre altres, els del PP valencià. Algú coneix algun recurs o una sentència judicial contra el castellà o el seu ensenyament? Per què? Perquè el castellà és considerat un idioma espanyol i els altres no. Potser aquells que tenen encara ganes de «regenerar» Espanya considerant-la una «nació de nacions» poden començar reconeixent l´espanyolitat —i això implicaria drets— de totes les nacionalitats, però també de totes les seues llengües i cultures. Haurien de creure que són Espanya i espanyoles i no que són d´Espanya —una propietat conquistada. I això voldria dir, com ara, que els diputats en el parlament de l´altiplà no caldria que s´humiliaren expressant-se en una llengua que no és la seua i es podrien dirigir als altres diputats en una llengua tan espanyola com les altres i en la que pensen i senten. Però això és possible? Quantes persecucions més haurem de patir els que volem viure en valencià? Algú es creu de manera seriosa que la nostra llengua discrimina o pot discriminar el castellà? I per què tant de recurs i tanta sentència? Algun tribunal hauria de dir alguna vegada que ara i ací el castellà és l´ama carabassera dels mitjans de comunicació i... Però no: és la llengua espanyola.

Mentre escric, sent, per la tele, les declaracions de Rodríguez Ibarra i Alfonso Guerra sobre el problema català i al·lucine. És difícil comprendre com Ximo Puig i Vicent Soler militen, encara, en el mateix partit. Preferisc el socialista amic meu del facebook que davant el «problema» català diu que és socialista, republicà i internacionalista. El que no sap el pobre xic és que el seu partit és nacionalista espanyol—no regeneracionista— i monàrquic. Socialista? Vosaltres mateixos.

Compartir el artículo

stats