Diu que la seua darrera novel·la, La memòria de les ones, és un trencaclosques on a la fi totes les peces encaixen. I una mena de trencaclosques va ser també la presentació d´aquest darrer llibre de l´escriptora xabienca Pepa Guardiola. L´acte, senzill, va defugir la solemnitat dels espais tancats. Pepa va triar el riurau d´Arnauda. Sota un sostre de canyissos i envoltats d´arcs de pedra tosca, els lectors i amics de Pepa van gaudir, primer que res, de la música de Josep Alemany i David González. Ressonaren la dolçaina i el piano. Una versió del My way (potser Pepa pensava més en l´original Comme d´habitude) va impregnar les pedres antigues del riurau de reivindicació personal i col·lectiva. El títol de La memòria de les ones evoca d´alguna manera Les ones de Virginia Woolf. Sense ser un llibre feminista, sí que reivindica a les dones que lluiten i trenquen els models familiars i socials. Tot encaixa. Amb subtilesa literària, l´escriptora col.loca cada peça en el seu lloc.

Pepa Guardiola, una autora de llenguatge precís i poètic assolit en l´escola de la narrativa de poderoses imatges que són els contes, afirma que el seu darrer llibre reivindica les dones de la seua generació, les dones que van deixar la llar per a «estudiar, treballar molt i fer-nos un espai en la societat». «Però també vull destacar el paper de les nostres mares; elles ens van obrir la porta de casa perquè marxarem».

Pepa afirma estar d´acord amb Carmen Alborch. «Sí, el nostre moment també és ara. Hem tingut molts moments. I ara ja no hem de demostrar res, però sí que hem de mostrar».

La memòria de les ones mostra. Estilísticament, mostra a una autora que sempre ha esguitat les seues obres, fins i tot els contes, de vivències molt personals. Pepa és, en aquest sentit, un llibre obert. El darrer no és autobiogràfic, però, inevitablement (i afortunadament), barreja vivències, records, paisatges i personatges. «Ningú és ningú. No m´identifique amb Laureana (la protagonista). N´hi ha pinzellades. I, això sí, els paisatges són clarament els meus».

La novel·la comença en l´aeroport de Florència, la ciutat on la protagonista ha viscut durant molts anys. Torna al poble de naixença. L´autora no desvela el nom d´aquest poble, encara que és evident. Les descripcions no enganyen. Xàbia, la Marina, el territori vital de Pepa Guardiola, és protagonista de tota la seua obra.

«Aquesta novel.la és localista? No. És localitzada. L´Ulisses de Joice també es desenrotlla a un espai molt concret. Però és un llibre universal. I sí, en La memòria de les ones, els escenaris són els nostres, són el País Valencià», reflexiona l´escriptora.

Admet que l´estructura dels contes influeix en aquesta novel·la. Les històries dels personatges arriben a onades. S´entrecreuen. Laurena es retroba amb totes les vivències pròpies i alienes que formen el «trencaclosques». Guardiola ja avisa que el llibre té intriga i que fins a la darrera plana, quan apareixen el darrer personatge i la darrera història, tot romandrà obert.

La memòria de les ones és «una novel·la d´amistats retrobades i un cant a les amistats que perduren», desvela l´autora. Afirma que no acostuma a dedicar els seus llibres, però aquest sí que ho està. És per «a les persones que al caliu de l´amistat han amerat d´estimes la meua vida».

I un altre tret nou és el llenguatge, «més col·loquial i actual».

Editat per Balandra, aquest llibre esdevé personal i generacional. L´escriptora de Xàbia mostra una poderosa veu literària. Jubilada com a mestra (passió exercida durant 39 anys), s´allunya momentàniament del territori dels contes.

El riurau d´Arnauda, enllumenat amb una llum lívida i una mica estranya, transformat, com va dir el regidor de Cultura, Quico Moragues, «d´orgullós secador de pansa en contenidor cultural», va esdevenir el lloc ideal perquè Pepa Guardiola reivindicara a les dones valentes i lluitadores, l´amistat i la literatura de retrobaments i històries properes i universal. L´autora dels Contes del riurau torna a casa.