Un dia del 1937, amb motiu del vinté aniversari de la Revolució Russa, a l´escola d´Herbers es repartiren joguets: una de les xiquetes sempre m´ha explicat que, després de molt dubtar, va escollir un ós gegant, elecció criticada per sa mare, recriminant-li no saber triar amb profit.
Una nit del 1947, casualment, el marit d´aquella xiqueta acabà de muntar la primera ràdio d´Herbers, i es quedà perplex: després de plorar d´alegria per la victòria electrònica, escoltà una veu fosca parlant de la Revolució russa, des de Ràdio Moscou.
La veu que hi parlava era d´un locutor que, segurament, havia sigut un dels responsables de l´arribada d´aquell ós infantil a Herbers, mentre el constructor de receptors n´havia de marxar a la Guerra d´Espanya, que patí amb terror per terres de l´Aragó, Castella, i l´Àfrica. En tot cas, va apagar l´aparell, per si es despertava un fill que havia nascut feia sis mesos.
Un dia de l´abril del 2010, quan el desgel deixa tan bruta la ciutat de Moscou, les nétes d´aquella parella, en un passeig familiar per la plaça Puixkínskaia, passaren davant la casa on havia malviscut aquell locutor exiliat, i els vaig assenyalar a mà dreta el carreró Putínkovski, on estava l´emissora Radio Moskvà-Radio España Independiente en aquells anys. Precisament, durant els dies de la invenció de la ràdio a Herbers, aquell locutor havia doblat una versió del conte Kràsnaia Xàpotxka i Serii Volk: ell feia de Llop, i una xiqueta de Moscou hi feia de Caputxeta Roja, com ella mateixa contà molts anys més tard, en presència d´un nét d´aquell exiliat optimista, a uns metres d´on escric la columna.
D´eixa xiqueta -la primera catedràtica de llengua russa d´Espanya-, parle, abans del 7 de novembre. I d´una jove locutora d´aquella estrafolària emissora de Ràdio -jove i elegant, tornada després de l´exili gràcies a les gestions de Sarita Montiel, i establida finalment al Grau de Castelló. I d´una jove de la FUE valenciana, que, mentre a Herbers ja es podien escoltar emissores censurades, començava la carrera a la Universitat Lomonóssov, on es convertí en la més important professora de llengua castellana a Rússia, de tota la història. I ha mort amb 103 anys a València, sense arribar al centenari de la Revolució.
Parle, a la meua manera, de la grandesa i la misèria, la llibertat i la barbàrie del món -com vaig contar en les anècdotes viscudes del meu llibret Vesprades de Moscou.
