Observe per la finestra que cau la llum i com va fent-se de nit ràpidament. «Cau la nit com un cau», em diu en vers una veu de dins meu, per bé que ve de lluny. La dita en vers em torna d´enllà del lluny, posem una cinquantena anys. En aquell temps, el crític Joan Fuster reclamava als poetes i als escriptors en general que abandonaren les fantasies i començaren a «dir la realitat», que cantaren el que veien i contaren el que tenien davant seu. Fuster separava la fantasia de la realitat.
Mire el que tinc davant, és a dir, la poca realitat que emmarquen els meus ulls. A l´altra banda de la finestra no veig res, perquè és de nit i la foscor ho amaga tot. Vull dir que per la finestra ho trobe tot fosc, o negre. Em pregunte si la fosca negror esborra la realitat exterior o és la veritable realitat.
Sona el telèfon fixe, el despenge i una veu estranya demana si jo sóc jo mateix perquè em vol vendre no sé què. Li dic que sí però no, que no m´interessa el producte, que gràcies; ella insisteix, i li talle el dir amb el dit. A la pantalleta del mòbil s´encén un nom conegut. Ens saludem. Ens posem a comentar la realitat política. La realitat... política? Voldràs dir l´espectacle justicier i mediàtic. La veu coneguda té raó, pense; la realitat ens l´han convertida en un espectacle. En una ficció.
Quan tallem la conversa telefònica, torne al que estava meditant abans sobre el que, per a entendre´ns, definim com a «realitat». Com interpretar la realitat si canvia a cada instant i no tenim temps d´assimilar ni el que veiem ni el que ens conten, ni...? I de què serveix la informació si al cap de poc no aprofita de res? Si la visió de la realitat és volàtil, tant la personal com la que mostren els altres, el resultat real és com un film absurd, improvisat, rodat sense guió.
Torne al que hi ha davant; l´únic real és el que tenim a tocar, el que se´ns fa sentir. Persones, coses, imatges, sensacions... Al novembre els rellotges apaguen el dia, i, a penes la llum del sol se´n va, arriben els primers freds. Novembre és un mes enfosquit, de llum difunta. ¿Què és la realitat, a què en diem «realitat», ara? ¿Què del que veiem o sentim és real i què és ficció?
