La memòria té molt bona fama. És una de les habilitats que més ens estimulen a exercir: per a memoritzar continguts, per a mantindre la ment activa, per a prevenir les malalties associades a l´envelliment... No tindre bona memòria té castic, en treball: «qui no tinga memòria, cames» o es marca d´ingratitud: «l´oblidat, ni agraït ni pagat». Hem de tindre memòria de la nostra història o pagar el risc d´haver de repetir els mateixos errors. La sentència del filòsof Georges Santayana «Aquells que no poden recordar el passat estan condemnats a repetir-lo», l´escoltem repetida com un mantra ara i adés; sense que ens traspasse la consciència. L´oblit, per contra, és una fatalitat de la qual ens hem de vacunar.
Hollywood sent una atracció envers l´amnèsia «pèrdua total o parcial de la memòria» que ens han proporcionat joies com Spellbound (traduïda en castellà per Recuerda), de Hitchcock, on s´explorava la impossibilitat de recordar un fet concret o la molt més versemblant i inquietant alhora Memento, de Christofer Nolan, i la pèrdua de la capacitat de fer records nous. La capacitat d´oblidar de forma selectiva ens permet superar situacions traumàtiques. No podem recordar el dolor amb la mateixa intensitat que el patírem, moriríem. Darrere de les depressions i dels suïcidis de les víctimes rau la incapacitat d´oblidar.
I ara afegim Internet. El món digital on no hi ha dret a l´oblit. Quan mostre als meus nous alumnes la informació que he trobat d´elles i d´ells en Internet, sobretot en les xarxes socials, no sempre se senten satisfets. Aquella nit semblava una bona idea fer-nos una foto o enregistrar un vídeo, però ara que els veus en un altre context voldries poder eliminar-la però mai podràs esborrar del tot el rastre.
Acceptem les condicions que ens imposen els gegants de les noves tecnologies i admetem que es queden amb les fotografies que pugem, els regalem informació valuosíssima, que les empreses paguen a preu d´or, sobre els nostre aficions, què ens agrada fer, escoltar, llegir, si viatgem i on anem, què ens volem comprar...
Cada vegada que entres en Facebook i lliges la frase: «Facebook és gratuït i sempre ho serà» recorda que «quan no el producte no té preu, el producte eres tu».
