El cicle de conferències dels Premis Literaris Ciutat d´Alzira arriba a la seua última setmana amb el diàleg entre la portaveu de la Fundació Ibn Batutta i activista que va llegir el manifest després dels atemptats de Catalunya, Míriam Hatibi, i la periodista especialitzada a Orient Mitjà, Lola Bañón. En esta ocasió, es van abordar els problemes d'integració que té la societat actual i els canvis que hauria de fer per a convertir-se en una societat plural.

«Hem hagut d'arribar a un atemptat per a adonar-nos de les mancances que té la societat», lament Míriam Hatibi. Les ponents van debatre sobre la necessitat d'abordar els problemes de cada sector de la societat, «per a intentar que ningú se senta fora d'ella i arribe als límits de la radicalització», va afirmar Lola Bañón.

La periodista va explicar els costums comuns de les societats àrabs amb la valenciana i «potenciar els vincles per sobre de les diferències, per a intentar que ningú es quede fora», va remarcar la periodista. Míriam Hatibi va aprofundir en la visió que té la societat actual sobre l'islam i els casos islamofòbics existents.

«El problema és que Aràbia Saudita controla la Meca i el petroli, per açò la visió que té la societat occidental sobre la nostra religió és solament una dels corrents, en este cas la més ortodoxa», va denunciar la portaveu de la Fundació Ibn Batutta.

L'activista catalana va explicar que «les feministes islàmiques seran les que obriran les portes a un nou model de religió, però el que passa és que mai se'ls reconeixerà la labor". Durant el diàleg també van tractar la integració dels anomenats «segona generació» d'immigrants, aquells que han nascut a Espanya, però són fills d'emigrants magrebís, en el país. «La llengua per desgràcia ha sigut una barrera per als meus pares i moltes altres persones que van deixar la seua terra natal per a venir-se ací. Els fills dels immigrants no tenim aqueixa dificultat», va explicar Míriam Hatibi.

No obstant açò, l'activista va lamentar la forma en què la tracten en alguns mitjans de comunicació. «Mai he estat més enllà de Lleida, però en les entrevistes em pregunten si estic integrada. Açò és un problema, perquè agreuja la situació actual, va denunciar Hatibi. El diàleg va concloure amb una ronda de preguntes, en la qual els assistents van poder parlar amb les ponents i lloar el treball que està fent Hatibi per la integració de la societat magrebina a Catalunya.