Amb la mateixa paciència de Jobs, els arqueòlegs del Museu de Prehistòria de València treballen, des de fa mesos, en la restauració d´un os molt especial. Es tracta d´una costella de balena que els investigadors han trobat a un reblit d´una estructura subterrània d´un poblat del tercer mil·leni abans de Crist, i que té senyals d´haver servit com a taula de treball. Una peça que ha aparegut al mateix lloc on, fa ja anys, van trobar un parell de vèrtebres de balena que també sembla, van ser utilitzades amb aquest motiu. «Tenen els senyals d´haver tallat algun element, pot ser càrni o d´altres, i possiblement les arreplegaven als varaments de la platja», assenyala Josep Lluís Pascual, conservador, conjuntament a Alfred Sanchis, del Museu de Prehistòria de València.
Aquesta és una de les qüestions que s´abordaran els propers dies 23 i 24 de novembre durant les IV jornades d´Arqueozoologia, al Centre La Beneficència, que enguany dedicarà sessions monogràfiques als recursos marins en la prehistòria.
El Museu, depenent de la Diputació, organitza aquestes jornades, amb caràcter biennal, per reunir als especialistes i als interessats en aquest període de la història, amb xarrades obertes al públic i en les quals experts d´arreu de l´Estat acudeixen per a exposar les darreres investigacions. El dia 23 tindran lloc dues xarrades sobre recursos marins, impartides per J. Emili Aura, Catedràtic de la Universitat de València, i Ricard Marlasca, arqueòleg especialista en icitiologia.
De les més antigues
La troballa de la costella de balena té la seua importància, doncs dins d´Espanya, és de le més antigues, segons explicava Pascual, coordinador de la jornada amb Sanchis. «En Portugal també s´han trobat dos fragments que podien servir per al mateix ús», afegeix. «El més antic són les vèrtebres com a taula de treball, que només es coneixen quatre en tot el Mediterrani: Atenes, Sicília i dos en l´Estret de Gibraltar, que són d´època romana. Estem parlant de la prehistòria recent, del període calcolític». La costella està sencera, encara que fràgil, raó per la qual la restauren en el laboratori. «Portem mesos recuperant-la, i volem consolidar-la per a mostrar-la en el museu, i que forme part de les peces permanents», diu Pasqual. La data encara no es pot concretar, requerirà d´unes condicions especials de conservació.
Les restes d´un dofí
Una altra troballa interessant ha estat al jaciment Sancho Llop en Gandia, les restes d´un dofí que possiblement, «encara estem en els estudis preliminars, forma part de l´aixovar d´una tomba, perquè al mateix lloc s´han trobat restes humanes», diu.
Aquestes són algunes de les investigacions dels recursos marins en el passat, que s´abordaran a les Jornades per tal d´aprofundir al mateix nivell que s´ha fet a diverses zones d´Europa. Entre altres qüestions, per exemple, el consum de foca en les societats caçadores recol·lectores, o l´aprofitament d´elements com les petxines per a fer ornaments o les vèrtebres de manta raya o tauró per fer perles de collar. En la primera sessió del dia 23, s´abordaran els estudis referits als contextos de la vessant mediterrània ibèrica. La segona part es dedicarà als jaciments valencians de diverses cronologies, per aclarir la interacció entre els humans i el felins, i les preses menudes a la prehistòria. Entre les curiositats, es parlarà de com els humans han utilitzats les parts toves dels recursos marins per al seu consum o la fabricació de colorants; matèria prima per fabricar manufactures, objectes d´intercanvi que han recorregut distàncies, valuós testimoni de relacions interregionals. O com, també, per a l´obtenció dels recursos, els humans han fet servir estratègies de pesca i recol·lecció, per als quals s´han fabricat diversos instruments.
