Ho diu Jesús Huguet a la presentació. «En aquell Congrés mai no es podia arribar a les mans perquè les paraules, quan més exactes, més punys hi eren, i perquè darrere de tot hi era el fum hipnòtic de Muñoz Suay». Ho diu al text de la presentació de l´exposició Retrats d´intel·lectuals, Andrés Castillo reviu el Congrés de 1987, que s´inaugura hui al Centre Octubre de Cultura Contemporània (20 h); a les 19 h hi haurà una taula rodona d´aperitiu.

Andrés Castillo Valero , amb ull il·luminat, o, com diu Huguet, «amb l´ull il·limitat», fa trenta anys va ficar la càmera a la disposició d´un esdeveniment irrepetible, el Congrés d´Intel·lectuals i Artistes, que reunia a la ciutat a la crème de la crème del pensament del moment. «La fúria de Castoriadis, l´intent balsàmic de Fernando Claudín, els fulls tergiversats de Gil-Albert, l´apassionament de Peter Burke o l´escepticisme de Joan Fuster» són alguns dels moments que recorda Huguet. Castillo estava allà. Eren temps encara analògics, «gastàvem la càmera en manual i havíem de pensar la foto abans de disparar. La imatge germinava al nostre cap, es dipositava, enquadrada e il·luminada en la pel·lícula, i naixia amb la màgia del laboratori». La mostra és una selecció de cinquanta imatges d´entre quatre mil negatius.

Per a Castillo va ser un goig. «Vaig tindre la possibilitat de capturar Daniel Cohn-Benndit», un dels seus ídols: les seues imatges de Maig del 68 ja s´havien convertit en icones. «Octavio Paz suportava el pes de la poesia llatinoamericana; Seteven Spender era tan gran com la seua humanitat...»

Una fita. Mai abans s´havia reunit eixa quantitat de personalitats del món de la cultura, convocats per la aleshores Conselleria de la idem. Castillo va fer seua la idea atribuïda a Capa: «si una foto no és massa bona és perquè no t'has acostat prou», explica tot recordant com, a aquelles sessions, «on es fumava i es bevia, es demanaven foc i l´alcohol agitava els seus cervells» els acords i desacords eren allò de menys, allò important era el cabal d'idees i reflexions que brollaven».