01 de diciembre de 2017
01.12.2017

Mercé Viana i Toni Arencón guanyen els XXXVII Premis Literaris Vila de Catarroja

Les novel·les premiades han sigut «Les dones invisibles», de l´autora valenciana, i «Luxúria»

05.12.2017 | 21:50
Mercé Viana i Toni Arencón guanyen els XXXVII Premis Literaris Vila de Catarroja

«Les lletres obrin possibilitats, no només conten històries». Ho deia ahir Mercé Viana després de rebre el XII Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil per Les dones invisibles, dins de la XXXVII edició dels premis Vila de Catarroja. El XXVII de narrativa va ser per a Toni Arencón per Luxúria. Dos obres que coincideixen en el temps i en res més. Bé, les dos les editarà Perifèric, o tal vegada un parell més de coses: les dos parlen de pecats; la novel·la d´Arencón ho fa de l´art i la bellesa i la passió d´un pintor per una jove model dins un llarg adulteri (al XIX), i la de Viana es fica en la pell de les dones invisibles a la Índia, a dia de hui, obligades a no ser res, sinó ombra dels altres.

Mercé Viana, nascuda a Alfafar, mestra i llicenciada en Filosofia i Ciències de l´Educació, i amb un potent currículum docent, investigador i a l´escriptura, va fer recerca per narrar una història sobre un tema que la indigna fa temps. «Volia mostrar que fins i tot en una societat de castes, les dones, en qualsevol d´elles, continua sent igual, val a dir, no és res, que no siga instrument de l´home, primer el pare, el marit si es casa i si no, del germà. No tindrà ni boca», i ho deia reconeixent que és així especialment al món rural i en contextos religiosos, contaminats per les tradicions centenàries i la religió». A la protagonista de la seua novel·la li diuen Indira i la història és un homenatge a totes les Indires del món, «que són invisibles en la societat». I encara que la Índia estiga lluny, l´autora parlava d´un denominador «a les societats aparentment més avançades, pot ser tecnològicament, on el sentit de la igualtat es veu d´una manera disfressada i açò és una lluita continua, no una fantasia».
Toni Arencón, autor prolífic d´El Prat, a Luxúria, li dona veu al pintor Ramon Martí Alsina «que en la cimera de la seua trajectòria, casat i pare de cinc fills, coneix una xiqueta de 15 anys de la qual s´enamora començant una davallada professional i personal», explicava l´autor. Basada en la tesi doctoral de Concepción Chinchón Domínguez, Luxúria novel·la en una mena de confessió als fills, la vida de l´artista, un mestre del realisme català i espanyol del XIX, amb deixebles com Vayreda o Tusquets, gràcies a la correspondència que van facilitar el seus hereus. Un home, d´un ego gran, rival de Fortuny, amb el qual va competir a grandàries de llenç; aquest amb el quadre de Tetuan, i el protagonista, amb un altre de Girona que mesurava 11 x 5 metres.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook