Estant en l´estació del Nord de València, esperant que posen el tren amb destinació Xàtiva, s´acosten al grup d´espera, discutint, una xica i un xic, de vint anys, més o menys, i sent que la mossa li diu al xaval «Ho has fet a cosa feta, no em digues que ha sigut casualitat!». Com que eixa locució «a cosa feta» crec que està en perill de desaparició, entre gran part de la joventut, i no abunda gens en el valencià de llibre, m´alegre moltíssim que la use una jove en la vintena en conversació amb una altre d´aproximadament la mateixa edat.
«A cosa feta» és una locució que significa ´a posta´, ´volent´, ´a propòsit´ i alguna altra expressió. Potser no siga general en tota la nostra llengua, però és habitualment usada col·loquialment en moltes zones valencianoparlants, com ara a La Ribera; sobretot l´empren persones de mitjana edat en amunt, però, com podem comprovar, també la usa gent jove. La inclou el diccionari de la RACV amb la definició ´a posta, a soscausa, a propòsit´.
En castellà, el DRAE també registra l´equivalent, «a cosa hecha», en el mateix significat, encara que no és d´ús habitual. La paraula «cosa», que s´escriu igual en valencià que en castellà, pel que fa als significats, també hi sol haver moltes semblances en les dos llengües, però algun cas, com en la locució «bona cosa (de)», té un sentit molt privatiu i genuí de tota la nostra llengua. Té el sentit de ´molt (de), gran quantitat´. El Diccionari normatiu valencià l´exemplaritza amb les frases «Hem menjat bona cosa d´arròs», «Estudia bona cosa». També l´inclou el diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans i el de l´Enciclopèdia Catalana, així com el de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. I bona cosa de temps que dure eixa expressió entre els que parlem la llengua valencianocatalana (o viceversa; em referisc a la qüestió nominal idiomàtica). I per tal que quede in saecula saeculorum, és a dir ´per sempre´, l´impagable Eugeni S. Reig la inclou en El valencià de sempre, amb la frase «A mi m´agradaria tindre bona cosa de diners, però mira...» I fa una cita de la rondalla El ferrer de Bèlgida, d´Enric Valor, «Pepeta li clavà damunt bona cosa de flassades...» I de la locució del principi, «a cosa feta», podem extraure la paraula «feta», que, a més de fer de participi femení del verb «fer», pot operar de substantiu.
Una «feta» és, en principi, ´acció reprovable, mala acció´. És sinònima de «malifeta», que per portar el «mal» davant no cal descriure-la massa. També de «passada», en el sentit d´´actuar de manera incorrecta o impròpia respecte a una persona´. «Feta» també designa una ´acció assenyalada o esdeveniment notable´. Estic escrivint i alhora veient la segona entrega de «Malas compañías», en La Sexta (cas de Jordi Pujol i família), i pensant, «Quina feta més assenyalada i notable els ha fet Jordi Pujol als que creien que tot ho feia per la pàtria». I quina «passada» que els va fer l´exnora! Pobrets!
