A tots els assistents a l´acte de hui se´ls regalarà un exemplar del disc. Es tracta d´El Nadal del Poble (Mésdemil, 2017), un recopilatori de nadales tradicionals valencianes que es presenta a les 19h, al Centre Cultural la Beneficència, amb les intervencions de Xavier Rius (Diputat de Cultura), Immaculada Cerdà (Cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València) i Josep Vicent Frechina (compliador del disc). L´acte comptarà amb l´actuació d´Arrop i talladetes, Trompa i Fil, Xavier de Bétera i Jonatan Penalba, que tocaran les nadales que han musicat.

El CD no ofereix, però, nadales convencionals, sinó versions gravades per a l´ocasió per grups de folk i música tradicional actuals triats per Frechina. Un total de quinze, entre els quals, a més dels abans esmentats, es pot trobar a Josep Aparicio "Apa", Hilari Alonso, Carraixet, Urbàlia Rurana, Musicants, La Romàntica del Saladar, Pep Gimeno "Botifarra", Mara Aranda, Som romancers, Tres fan ball, i Sitja. El projecte, llançat per la Unitat de Normalització Lingüística, vol recuperar i fer arribar a tots els racons del país aquest repertori de cançons populars.

Segons els estudis de Josep V. Frechina, «el concepte de folklore va nàixer en un moment on semblava que les transformacions socials i econòmiques propiciades per la primera embranzida de la modernitat -expansió del model de vida urbà, intensos moviments migratoris, col·lapse de la societat tradicional- anaven a condemnar a l´oblit la producció cultural de les classes populars. Arreu del món occidental, erudits amb certa sensibilitat cap a aquesta producció considerada encara «baixa cultura», recorregueren muntanyes i valls i es desplaçaren fins als més remots llogarets per a recollir rondalles i cançons, dites i refranys, pràctiques quotidianes i rituals festius». Es tractava d´una operació de salvament emmarcada en el context del darrer romanticisme i que es feia amb la intenció de documentar «l´ànima popular», l´essència última de la identitat col·lectiva, segons Frechina.

La faena d´aquells folkloristes deixà un impagable llegat, però no va «salvar» les cançons i la resta d´expressions culturals: aquestes començaren a oblidar-se i romangueren, en el millor dels casos, amagades en llibres.

Tanmateix, i sense que ningú no ho haguera previst, ja en el si de la modernitat va aparéixer un moviment rehabilitador que, davall l´apel·latiu «folk», plantejava una aproximació a la tradició antagònica a la dels seus venerables predecessors. Per a les cançons tradicionals, el canvi ideològic era evident: aquestes ja no es percebien com el producte d´un passat idealitzat a preservar sinó com a artefactes artístics vigents i instruments per a incidir en el present. El propòsit, doncs, ja no era tant recuperar-les com repopularitzar-les: que la gent les tornara a fer seues; connectar passat i present sense cap mena de mediació nostàlgica.

A València el folk ha desenvolupat un paper transcendental i, des dels temps peoners d´Al Tall, Carraixet, Cadafal o el Sifoner fins a l´esponerosa escena d´ara, són moltes les cançons que han fet el viatge de tornada des de la memòria quasi extingida a l´imaginari col·lectiu contemporani.