12 de diciembre de 2017
12.12.2017

Un mirar-se a l´espill

Nèstor Novell i Josep Sorribes parlen del seu «Nou viatge pel País Valencià», un llibre de vivències i referències, una fotografia de la realitat observada i estudiada de baix a dalt del territori i amb propostes

12.12.2017 | 04:15

Hui estaran al Vinaròs d´Oromig, a l'extrem nord de la costa de la província de Castelló, Baix Maestrat, auditori Carles Santos. Nèstor Novell, comarcalista, i Josep Sorribes, urbanita, autors del llibre «Nou viatge pel País Valencià», acompanyats en aquest cas per Manuel Molinos, de la Fundació Caixa Vinaròs. El seu itinerari de presentacions, com un mapa, que és el que en definitiva fan, fet d´idees, emprenyant de paraules i presències: Alcoi, Dénia, la Vall d´Uixó, Novelda i encara Borriana (el dijous), Sagunt, Crevillent... Un recorregut ampli per a presentar un llibre de 1.600 planes on el lector trobarà «una indagació sobre la realitat social, econòmica i humana del País Valencià i sobre les perspectives de futur en l´època postcrisi», que encara que difícils, argumenten que hi ha:«estem convençuts que sense una agricultura moderna i una indústria competitiva que associen serveis avançats, no se´n sortirem», diu Novell. Els autors reclamen un diferent «govern del territori» i «major cohesió territorial, econòmica i social, la qual cosa depén d´un lideratge amb capacitat de bastir un relat de futur». Entre altres coses, perquè «dividits, atomitzats, provincianitzats continuarem sent invisibles i no comptarem res en el conjunt de l´estat ni a Europa».

Altamira i Basco, Azorín, Miró
Comarca a comarca, quatre anys de treball, i amb incursions històriques, en diàleg amb uns 150 interlocutors locals i l´aportació de la bibliografia precedent (Ninyoles, Roselló, Lluch...), els autors, impulsats per Gustau Muñoz, Joan Romero o Josep A. Ybarra, Publicacions de la Universitat de València i l´Alfons el Magnànim, han deixat fet un quadre (que no és una foto inamovible, de fet, el seu capítol de Sagunt ha canviat) del conjunt de les possibilitats i dificultats actuals del territori. Tot des de la premissa que «l´evolució del País en els darrers 20 anys ha estat negativa: el model immobiliari-turístic, de treballs temporals, mal pagats i d´escassa qualificació, s´ha mostrat obsolet; ha empobrit a grans capes de la societat i ha expulsat els nostres joves del mercat laboral», diu Novell. Tot amb la perspectiva de la visió unitària que va deixar dita Fuster quan designava «una entitat social viva: un poble, més que no pas una geografia». I Cavanilles, clar.
Un llibre per parlar d´economia, i no sols, que van començar a treballar partint el país en dos, al sud el Xúquer Novell; al nord, Sorribes. De baix cap a dalt, del Sénia al Segura, i, com va dir Sanchis Guarner, de la vinculació de cada ciutat amb la resta, allò d´»Els valencians parlen els uns dels altres»... «malament», afegia amb ironia Sorribes, que al llibre està ple d´humor i llegendes.

Economistes i humanistes
Les seues afirmacions han estat polèmiques; es tracta de l´opinió de dos economistes que, com a bons humanistes en ambdós casos, fan propostes i encara que no siguen vinculants, es presenten raonades. És, en paraules de Sorribes «un mirar-se a l´espill. És un llibre seriós i per tant, no pot ser optimista- deia recordant el treball de Palafox, «Cuatro vientos en contra»-, l´objectivitat és fotuda», deia recordant com «hui estem amb el nivell de renda de 2007». Però volen ficar l´accent en experiències que van bé i podrien copiar-se, com la de la Foia de Castalla, el taulell de Castelló, els sector agroalimentari, la indústria turística de Benidorm, etc. I per parlar d´allò positiu assenyalava Sorribes que «som una societat resilient, que aguantem però». Al però incorporava un reclam «d´ambició, serenitat, un alçar el cap», la necessitat d´una espenta. «Hem estat 20 anys de paràlisi del punt de vista de la dinàmica de l´economia, hi ha burocràcia, és difícil, necessitem urgència en reaccionar», deia, «i trobar debats oberts amb els temes de fons», remarcava com una «opinió personal». Novell, per la seua banda, reclamava per l´estima. «El llibre intenta donar a conéixer el país per allò que es diu sempre, per poder-lo estimar. Parles en Alacant de Vinaròs i no saben situar-lo al mapa o a Alaquàs d´Elx».

I els temes polèmics: el primer fa referència a l´estat de les ciutats després «la nefanda política del PP», el que deien «el Eje de la prosperidad contra l´Eix Mediterrani» que al teixit productiu de petita i molt petita mitjana empresa «té dificultats serioses de competir via preus amb els països emergents». El segon tema: «la dimissió de les elits polítiques i econòmiques i intel·lectuals. Marcades pel localisme i/o el provincianisme, han renunciat a un projecte compartit».

I el tercer i més polèmic és el que te a veure amb el govern del territori en una realitat on el 85% dels municipis tenen menys de 5.000 habitants: «la divisió administrativa provincial i municipal, un fre per a la cohesió socioeconòmica com per a la gestió». La seua proposta: 16 o 18 comarques de gestió, no les 32 històriques, com esglaó intermedi entre la Generalitat i el municipi. El principi de subsidiarietat», en una línia en la qual «les diputacions i les províncies no tenen sentit»: la voluntat federalitzant.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook