38°57?03?N 0°39?15?O. Són les coordenades del Castell de Montesa, un Bé d´Interés Cultural dels valencians, que està d´actualitat gràcies a una exposició que mostrarà part d´una biblioteca que és un tresor d'una solidesa de mestratge gòtic i que es conserva a la Universitat de València procedent de la biblioteca del convent de Montesa.

El dilluns 11 de desembre, la Universitat inaugurarà al Centre Cultural La Nau l´exposició Ex Bibliotheca Regalis Conventus Montesiae formada per més de 600 títols, que van arribar a la biblioteca universitària com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal. Una manera, a més, de celebrar el 700 aniversari d´aquesta Ordre -de Santa Maria de Montesa i San Jorge d´Alfama, fundada pel rei Jaume II d´Aragó en el segle XIV amb la intenció de protegir el Regne de València- , seguidora de la regla de San Benito, que encara que no té la obligació de practicar totes les virtuts, per exemple sí estipula quins són els temps de dir Aleluya o com és la millor manera de l´obediència, del silenci i de la humilitat, entre un total de 73 capítols dins el principal mandat del ora et labora per a la vida monàstica.

La mostra, comissariada per Francico M. Gimeno Blay, i que es podrà visitar a la Sala Duc de Calàbria fins el 14 de gener, està produïda pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat i la Biblioteca Històrica de la Universitat de València amb la col·laboració de l´Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+R). El seu objectiu és donar a conéixer llibres ingressats a la Universitat procedents de la biblioteca de l'Orde de Montesa el castell de la qual, o més bé les seues restes, va ser declarat monument arquitectònic-artístic en 1926, durant el regnat d´Alfonso XIII. En l´origen, aquesta llibreria es trobava al castell, que destruït per un sisme el 1748 i amb la rèplica el 1755, va quedar abandonat. Després del desastre, els llibres que van sobreviure van ser traslladats al Palau del Temple de València. A aquests, s´hi van afegir els adquirits pel rector xativí Vicent Blasco García entre 1767 i 1771, de manera que van conformar una biblioteca fidel reflex de la cruïlla cultural de la València de la segona meitat del XVIII i que arriba fins els nostres dies. És una col·lecció erudita, on poden trobar-se des de literatura eclesiàstica fins als grans representants de l'humanisme espanyol del segle XVI o les figures de la ciència històrica del XVII.

Segons la Universitat, la procedència dels llibres es reconeix gràcies als exlibris que conserven, impresos o manuscrits. La major part són etiquetes apegades a l'interior de la coberta de davant o en els fulls de respecte del començament del llibre. A més d'informar-nos sobre el propietari, aporten dades de cabdal importància per a descobrir l´«ordre dels llibres», és a dir, per a conéixer de quina manera estava organitzat el «saber» en la biblioteca del convent. Altres han conservat el testimoniatge silenciós de notes manuscrites en què es recorda la propietat dels llibres per part d'alguns montesians distingits, entre els quals cal esmentar al rector Blasco García i Francesc Estruch.

L'exposició ha sigut dissenyada seguint l'ordenació per matèries ideada pel bibliògraf i erudit alemany Oliver Legipont. Aquest sistema, que divideix el coneixement en quatre classes (teològica, filosòfica, històrica i jurídica) i en divuit matèries, és coetani al moment en què Vicente Blasco va adquirir la majoria d'exemplars de la llibreria de Montesa i va servir com a model per a l'organització de la biblioteca universitària després de ser reoberta el 1837.