Abel Soler posa hui llum sobre l´autoria del «Curial e Güelfa»

L´Aula Magna del Centre Cultural La Nau acull hui a les 19 hores la presentació de l´obra « La cort napolitana d´Alfons el Magnànim: el context de ´Curial e Güelfa», d´Abel Soler. Esta publicació, que situa en l´espai i el temps (el «context») un dels textos més importants de la literatura en llengua catalana, Curial e Güelfa, es divideix en tres volums. El vol. I (Enyego d´Àvalos i el Nàpols alfonsí) és una radiografia sociocultural de la cort d´Alfons el Magnànim. Conté el seguiment biogràfic de vora 300 cortesans relacionats amb les lletres (inclosos els humanistes), i aporta una extensa biografia de l´autor del Curial. El vol. II se centra en «Les fonts literàries de la novel·la», que coincidixen significativament amb els gustos literaris i bibliòfils de D´Àvalos. El vol. III (L´Europa cavalleresca i la ficció literària) analitza, en una primera part, l´ambientació de la novel·la (geografia, indumentària, heràldica, música, etc.); en una segona part, s´identifiquen els nombrosos personatges històrics de l´Europa del 1445 que figuren exaltats o satiritzats -segons el cas- en el món de la ficció, per ser l´autor de la novel·la un diplomàtic ben informat.

El Curial (Milà-Nàpols, ca. 1445-1448) i el Tirant (València, ca. 1460-1464), novel·les de cavalleries i amors, són els dos grans clàssics del segle d´or de les nostres lletres. Ja sabíem que el Tirant l´havia escrit el cavaller valencià Joanot Martorell. Ara, gràcies als estudis de Soler, que aporta múltiples indicis documentats i exposats en l´obra, el Curial e Güelfa pot ser atribuït a Enyego d´Àvalos, un culte cavaller criat a la cort de València, que convisqué a Nàpols amb nobles i cortesans valencians. Conservat en un únic manuscrit, el Curial és un divertit relat de cavalleries adornat amb elements molt italians i humanístics: imitació de Boccaccio, mitologia tractada còmicament, ironia i sàtira, i un protagonisme especial de les dones.