Així definien el vells llauradors la part de l'hivern que va de mitjan gener a mitjans de febrer; de Sant Antoni a Sant Blai, els sants de barbes blanques que simbolitzen encara en l'imaginari popular el temps de les gelades, quan no de les neus: el ple de l'hivern. Escric el divendres de vesprada, 2 de febrer, mirant els cims enfarinats de les muntanyes de la Safor. Veig El Mondúver, el cim més alt de la comarca, com una miniatura domèstica de l'Everest, o d'un Kilimanjaro de pel·lícula, justament per mostrar els cabells blancs entre els gris nuvolam que li fa de capell.
«Si el Mondúver du capell, pica espart i fes cordell», deia el personal d'abans, volent suggerir que el millor era no eixir de casa i estar a la vora de la llar de foc fent passar el temps entretingudament, amb sussuïts, acudits i contalles, i alhora traient-ne profit. També veig emblanquinada la carena de la serra d'Aldaia la qual tanca pel sud la vall on visc. Fa fred, o fa gelor, a la Drova; el termòmetre marca uns pocs graus sobre zero, però aquest matí, mentre als cims nevava, a la vall queia una aigua granissada que no quallava en neu. ¿Nevarà més durant el cap de setmana? Potser, diuen els savis gurus de les pantalles.
Ara, amb el temps climàtic passa com amb l'oratge polític, que les notícies volen com volves de neu. ¿Qui pot encertar la temperatura que farà aquests dies hivernals? Si mirem les pantalles que tenim a la vista, diuen que s'acosta una forta tempesta polar cap al Mediterrani i que és possible que neve per aquestes contrades costaneres, insòlitament càlides fa uns dies. Tampoc no és estrany que així siga. N'he viscudes unes quantes, de nevades memorables, per aquestes valls i serres. I també vora mar.
No em sorprendrà si neva més un dia d'aquests, perquè la gelor ambiental pot convertir en gel o neu tota la pluja que caiga. Em sorprén més com, en cosa de dies, els informatius televisius han passat de dramatitzar la sequera mostrant-nos pantans eixuts amb antigues ruïnes de pobles oblidats, a fer-nos veure planures siberianes amb cotxes encadenats i màquines que tiren tones de sal sobre l'asfalt de les carreteres. Açò darrer fa que em pregunte on va a parar la sal que es llança a les autopistes, i si contamina l'aigua dels pous o dels rius Algú m'ho sabria explicar?
