L´astrofísic Ignasi Ribas és el director de l´Institut d´Estudis Espacials de Catalunya i va participar en l´estudi internacional d´un planeta candidat a ser habitable que orbita al voltant de l´estrella més propera al sistema solar, Proxima Centauri, a 4,39 anys llum de distància. Fa poc l´agència espacial nord-americana, la NASA, ha plantejat la possibilitat d´enviar una missió interestel·lar per explorar Proxima Centauri, que Ribas coneix prou bé. Però encara no hi ha tecnologia per impulsar la missió. Per això el repte es planteja a llarg termini.
P Creu que és viable pensar en viatges interestel·lars?
R Jo crec que ara mateix és pura
especulació. No hi ha res tangible. No hi ha tecnologia. Però és interessant que d´aquí a poques dècades ens puguem plantejar una cosa d´aquest estil. Però ara mateix la tecnologia per poder fer això està a les beceroles. No està desenvolupada.
P És fer volar coloms, doncs?
R No crec que siga dolent pensar en estes coses. Però d´aci a pensar que és una realitat tangible,i que d´aquí a uns anys vorem aquestes naus volant cap allà és, de moment, especulació pura. Fa un parell d´anys una fundació volia enviar unes mininaus de la mida dels telèfons mòbils a Proxima Centauri a un 20 % de la velocitat de la llum. Era una iniciativa privada de l´emprenedor rus establert als EUA Yuri Milner que tenia el suport de Mark Zuckerberg i Stephen Hawking. Ja es va valorar i pensar. És interessant que la gent rumie això.
P Però hi haurà alguna vegada la tecnologia que ho faça possible?
RJo crec que no ho veuré. Estem parlant d´escales de temps de 50 anys o més. És molt difícil fer prediccions d´on serà la tecnologia de l´ésser humà d´ací a mig segle. Si anem 50 anys enrere, a l´any 67 o 68, era impossible predir on estaríem el 2018. On estarem el 2068 o 2069, que és del que es parla, tres quarts del mateix. Ara bé, a mi em sembla difícil pensar que el desenvolupament de la tecnologia que tindrem al nostre abast ens permeta arribar tan enllà. Però hi pot haver sorpreses. Hi ha molts avanços tecnològics que en pocs anys han fet salts de gegant. Hem de deixar la ment oberta a que hi haja canvis radicals que no coneixem ara mateix. Però jo al 2018 ho veig com una cosa molt poc realista. D´ací a 50 anys, qui ho sap. En tinc dubtes, però qui ho sap
P A les seues xerrades sempre acostuma a recomanar tindre la ment oberta. També en estecas?
R Un sempre ha d´estar obert a sorpreses, a repensar creences. En el cas del progrés humà, el mateix. Si els éssers humans ens posem a empènyer cap a una certa banda és possible. A la carrera per arribar a la lluna les dos grans potències van intentar ser els primers. Hi havia una motivació que anava més enllà de qualsevol recerca científica, i per tant es va tirar endavant amb uns pressupostos astronòmics que la NASA no ha vist mai més. Jo ara dubte que es done un context geopolític o politicocientífic perquè s´invertesca una quantitat de recursos tan important.
P Tot és qüestió de diners?
R Tot són diners. La tecnologia
que no tenim ara podria estar disponible si molta gent es posa a treballar i es destinen molts diners. Quan es va fer el primer pensament d´enviar naus a Centauri va sonar un número que era de l´orde de 10.000 milions de dòlars. 10.000 milions de dòlars són molts diners, però tampoc tants si ho pensem en termes absoluts. Els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro van costar 15.000 milions de dòlars. Pel preu d´organitzar uns Jocs Olímpics anem a Mart. A una escala planetària empenyent cap aci és una cosa perfectament factible. Jo el que dubte és que hi haja el context perquè esta injecció de diners tan important i este esforç tan important es produesca en breu.
P Que s´haja pensat enviar naus a un dels planetes que ha investigat, com ho veu?
R Seria el que tothom triaria com a primera destinació. És la primera parada normal. És a 4 anys llum, l´estrella més propera. La següent és a 6 anys llum. Si un vol fer experiments de viatges interestel·lars, el més lògic és que ens fixem en els objectes més propers, i el sistema Alfa Centauri, amb 3 estrelles, és el lloc natural. Com que esta gent parla de naus que viatgen a un 10 % de la velocitat de la llum vol dir que t´hi poses en 40 anys. És una excursió llarga però factible. Quan parlem de distàncies i de viatges interestel·lars l´escala de temps humana, que són de dècades, deixa de tenir sentit. Parlem que algú farà una feina, enviarà un missatge o alguna cosa, i el resultat el recolliran fills, néts o besnéts. Per tant, és la humanitat la que ha de fer certes coses, no els éssers humans. Per a la humanitat un viatge de 100 anys no és res. Per a un humà és moltíssim. És un canvi de paradigma situar-se com acomponent de la humanitat i no com a ésser humà individual.
P Això és filosofia astronòmica?
R El tema astronòmic ens porta perquè tot passa a unes escales tan grans i tan llargues que els humans pintem molt poc ací.
