El teatre, la dramatúrgia, també té el poder de llevar-li drama a allò més terrible, que és, sense dubte, la malaltia. Sacseja, commociona i, a la fi, allibera. La teta lisa, l´obra que des de hui al diumenge es representa al Teatro Círculo de Benimaclet, desdramatitza el càncer de mama. Escrita per la dramaturga valenciana Rosa J. Devesa, lluita contra l´estigma que la malaltia provoca en les dones i en la societat. L´actriu Cybele Buffile s´enfronta ella a soles a una complexa funció que posa a prova la seua capacitat per a clavar-se en la pell de diversos personatges.
El principal, Olívia, és una dona egocèntrica i capritxosa. S´enfronta a una malaltia que posa potes cap amunt tot el seu món, i trau el coratge i la heroïcitat per a lluitar. Buffile dóna vida a quatre personatges més. Aporten punts de vista externs sobre la malaltia. Ajuden a compondre una representació «coral» (efecte curiós i meravellós quan a l´escenari només hi ha una actriu) i que aporta molts punts de vista.
L´autora demostra que al darrere d´aquesta obra n´hi ha una gran tasca d´investigació al voltant del càncer de mama i de com les dones s´enfronten a la malaltia.
El to és una gran troballa. La teta lisa té un ritme vertiginós. La posa en escena la companyia SaludArte. La directora del muntatge és Laya Martí. Ramón Oller ha ideat la coreografia, mentre que la música és de Dani Campos i la il.luminació de Quique Culebras.
Tendresa, emocions, fins i tot paròdia i absurd i la victòria de la protagonista de riure´s de si mateixa i plantar cara al càncer ajuden a l´espectador a apropar-se a tot allò que viu una dona mentre lluita. L´obra té el valor de traure a la llum un combat íntim, ple d´angles personals, de baixons i dubtes, de coratge i amor a la vida.
La teta lisa arriba a València (les tres primeres representacions a Benimaclet van ser els passats dijous, divendres i dissabte) avalada per la crítica. Al mes d´octubre, es va representar a la sala Mirador de Madrid.
L´autora del text, Rosa J. Devesa, subratlla que l´obra tracta de desdramatitzar: «lluitem per trencar estigmes i que es parle del tema; pensem que és terapèutic i alleujador». Conta allò que va sentir quan altres dones la miraren amb insistència en agarrar a una biblioteca de Barcelona un munt de llibres sobre el càncer de mama. Pensaven que ella patia la malaltia. I va sentir la sensació de les pacients que amb un mocador al cap intueixen com altres xiuxiuegen i senten llàstima per elles.
L´autora de La teta lisa és també actriu. S´ha format a Barcelona i ha participat en projectes tan engrescadors com l´experiment teatral internacional de les Bacants d´Eurípides, dirigit pel director italià Sandro Dieli. Com a dramaturga, té especial interés a investigar la relació de la salut i l´art escènic.
