L'aportació dels instituts d’estudis comarcals (Ideco) a la vertebració cultural del País Valencià és inqüestionable. Els Ideco, d’una manera callada i modesta i de vegades poc reconeguda, s’han convertit en un dels principals baluards en la defensa i difusió de la història i el patrimoni cultural de les comarques. Des dels anys vuitanta del segle passat, els Ideco vénen desenvolupant una ingent tasca investigadora que s’ha traduït en l’edició de més de 40 revistes de recerca i monografies diverses, així com l’organització de jornades i congressos d’història comarcal que han contribuït al coneixement del passat i present del poble valencià mitjançant la creació d’una amplíssima bibliografia.

Un cas paradigmàtic és l’Ideco de l’Horta Sud. El passat dia 2 de febrer presentava a Torrent el llibre «Les veus de l’Horta Sud: Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals», de Pau Sarrió, fruit del XXé Premi d’Investigació. Una obra que forma part de l’excel·lent Col·lecció Monografies de l’Horta Sud, composta per més d’una dotzena d’estudis de gran qualitat sobre aspectes històrics, geogràfics i socials de la comarca. Aquesta recopilació s’uneix a la revista de recerca Annals, fundada en 1982, que continua publicant-se. Una publicació acurada que ofereix un ampli ventall d’estudis sobre els vint municipis que formen aquest territori comarcal.

L’exemple de l’Horta Sud no és l’únic, afortunadament. En l’actualitat hi ha més de vint entitats de recerca actives, la majoria integrades en la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals Valencians (Fiecov). Els primers que van aparèixer foren el Centre d’Estudis del Maestrat, l’Ideco de l’Horta Sud, l’Associació d’Amics de la Costera, el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals (CEIC) Alfons el Vell de Gandia, l’Ideco de la Marina Alta, el Centre d’Estudis dels Ports i l’Ideco de la Vall d’Albaida. Als quals els seguiren altres Ideco fundats a la Ribera Alta i Baixa, el Camp de Túria, la Foia de Bunyol, el Comtat, la Marina Baixa, el Camp de Morvedre, el Baix Vinalopó, la Plana Alta i Baixa, l’Horta Nord, l’Alcalatén, l’Alcoià i els Serrans.

El patrimoni de les comarques

Una de les principals aportacions dels Ideco, com hem dit, és l’edició de revistes al voltant de la història, la geografia, l'economia, l'etnologia i el patrimoni de les comarques. Una activitat editora que comparteixen amb alguns ajuntaments i diputacions que valoren la cultura autòctona i el fet comarcal. Entre 1976 i 1987 els Ideco, juntament a diversos consistoris, arribaren a editar 17 revistes d'investigació, algunes de les quals continuen publicant-se. Destaquen Quaderns de Pego, Almaig i Alba de la Vall d’Albaida, Papers de Benissa, Quaderns de Sueca, Papers de la Costera, Quaderns d’Investigació d’Alaquàs i Torrens de Torrent. I també l’esmentada Annals, a més de Guaita del CEIC Alfons el Vell, Estudis castellonencs de la Diputació de Castelló, La Rella de l’Ideco del Baix Vinalopó, Al-Gezira d’Alzira, Xàbiga, La memòria d'abans del Museu Valencià d’Etnologia o la revista Millars, fundada el 1974 al Col·legi Universitari de Castelló.

Totes aquestes revistes van posar, per primera vegada, les comarques en el mapa valencià de la investigació de les ciències socials. Totes elles van nàixer de la necessitat d'iniciar un nou camp bibliogràfic i de divulgació d'estudis locals. Totes han estat punt de trobada d'estudiosos locals que han begut dels moviments de renovació historiogràfica, desenvolupats a partir dels anys setanta del passat segle a la Universitat de València, que entronquen amb els més innovadors corrents europeus de recerca. Totes són referents fonamentals d’investigació al seu territori d’origen i han deixat un ric bagatge d'estudis, com la revista Al maig amb 585 articles publicats fins a 2010 o Al-Gezira amb 144 estudis al llarg dels seus dotze anys d'existència. I totes elles, sense excepció, s'han nodrit de col·laboradors de reconegut nivell acadèmic que aporten qualitat científica als estudis publicats, rics en documentació i ben elaborats.

Ingent tasca divulgativa

L’edició de revistes de recerca, per sort, ha tingut continuïtat. De fet, entre 1988 i 2014 van eixir a la llum 25 noves publicacions d’estudis locals i comarcals, vuit d’elles editades per ajuntaments. Pel que fa als Idecos, en la dècada dels noranta van veure la llum Braçal del Camp de Morvedre, La Roda del Temps de l’Horta Nord i Mirades del Camp de Túria. Igualment van aparèixer La Serranía, Cabdells del Centre d’Estudis Centelles i Riusech d’Oliva i Alberri del Centre d’Estudis Contestans de Cocentaina.

De la mateixa manera, cal destacar la ingent tasca divulgativa de les revistes Aguaïts de l’Ideco de la Marina Alta, Riuraulogia de Dénia, Recerques del Museu d'Alcoi, L'Avenç de Simat de la Valldigna, Espai Obert de Gandia, Revista del Vinalopó, Alborgí de Paterna i Sarrià de Callosa. Juntament amb Suylana de Sollana, Font de Vila-real, El Rodet de l’Associació Valenciana d'Amics dels Molins, Butlletí d'Estudis d'Onda, Papers dels Ports de Morella, Aljamat d’Alginet i la Revista de la Safor del CEIC Alfons el Vell.

Aquesta rica xarxa de revistes s’ha vist reforçada per la celebració de jornades i congressos d’història comarcal, les conclusions dels quals han estat també editades en revistes dels Ideco. Destaquen, entre altres, l’Assemblea d’Historiadors de la Ribera i els congressos dels Ideco de la Marina Alta, la Vall d’Albaida, l’Horta Sud i el Camp de Túria.

En conjunt, les revistes i monografies dels Ideco, han aportat noves propostes metodològiques i interpretatives d’investigació, arribant a connectar les històries locals i comarcals amb la història general regional i nacional. Han contribuït a construir una història policèntrica del poble valencià, sense oblidar els seu destacat paper en la normalització del valencià en l’àmbit investigador.