12 de marzo de 2018
12.03.2018

Doncs, per tant i pos

13.03.2018 | 17:36

Una equivocació normativa que sovint es produïx en textos escrits és l´ús de la conjunció «doncs» amb valor causal, en comptes de «ja que», «perquè», «atés que», «donat que», etc. A vegades llegim frases com «Es manté la convocatòria de la vaga *doncs no s´ha arribat a un acord», «La regidora de l´oposició va repetir la pregunta *doncs l´alcalde no havia contestat a la que li havia fet», en comptes de «Es manté la convocatòria de la vaga ja que no s´ha arribat a un acord», «La regidora de l´oposició va repetir la pregunta perquè l´alcalde no havia contestat a la que li havia fet». Es tracta d´un calc innecessari, en part, del castellà «pues», quan eixa paraula castellana té el valor de conjunció causal, i denota causa, motiu o raó, com en «Háblale tu, pues lo conoces más que yo». En les frases anteriors, posades com a exemple, en la llengua veïna, seria correcte la utilització de «pues», a banda d´altres conjuncions causals.

«Doncs» té el significat de ´en conseqüència, com a conclusió d´allò que s´acaba de dir´, «Així, doncs, no podem fer res per ajudar-vos», «Heu fet el mal? Doncs carregueu amb el castic». En molts casos, és canviable per la locució adverbial «per tant», com en la frase «La carretera està tallada per la neu, doncs no hi podem anar hui a Banyeres», en què eixe «doncs» és canviable per «per tant», «La carretera està tallada per la neu, per tant no podem anar hui a Banyeres». En altres casos, no és substituïble per eixa locució, com en «Plou, doncs que bé» o «No vols vindre? Doncs et durem a la força». Alguns diccionaris o reculls de dubtes i aclariments lingüístics, conscients els autors dels erros que provoca «doncs», fan l´explicació pertinent, a fi de previndre eixa errada i aclarir la possible confusió.

Com a regla pràctica, davant del dubte, sempre que pugam usar «perquè», «ja que», «atés que», «donat que», no usarem «doncs». L´ús d´esta conjunció està profusament documentada en textos de totes les èpoques; cal usar-la quan convinga en qualsevol registre, però ja fa molts molts decennis que ha desaparegut en la parla col·loquial valenciana, si més no, i recuperada en l´ús literari, en l´ensenyament i en els mitjans de comunicació. El Diccionari català-valencià-balear, en l´entrada «doncs», advertix, conscients els seus autors dels dubtes que suscita l´ús d´eixa paraula, «Modernament s´ha usat de manera incorrectíssima, com a conjunció causal, en frases com aquesta: ´No vull venir, doncs estic molt cansat´ (= perquè estic molt cansat)». I el mateix DCVB entra, amb la marca de castellanisme, la conjunció, usual fa alguns anys, «pos», equivalent parcialment a «doncs» i al castellà «pues», i cita l´ús que en fa Salvador Guinot en el seu llibre Capolls mustigats (1900). Algun lingüiste barceloní ha proposat l´acceptació, almenys en el col·loquial, de «pos». Seria com l´acceptació i ús català de «maco/maca», procedent del castellà «majo/maja», sense que es desintegre la llengua. I què preferim, «pos» o «pues»?, a banda de «doncs», naturalment.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine