El Teatre Escalante produeix el primer muntatge de la companyia valenciana El Pont Flotant dirigit a públic infantil. La proposta, programada del 26 de març al 6 de maig en el Teatre Talia, és una reflexió sobre la diversitat i porta per títol Les set diferències.

El llenguatge del cos, la música, el joc, l'humor i la mescla de les històries reals dels intèrprets amb la ficció són alguns dels ingredients d'un espectacle que reflexiona a propòsit del que realment ens separa i ens uneix a les persones, segons asseguren els seus productors. «El Pont Flotant són una de les veus més personals del teatre valencià actual. Els seus espectacles sempre tenen un component humà i social, sovint autobiogràfic, que els acosta molt a l'espectador. Tots els membres de la companyia estan immersos en l'aventura de la maternitat-paternitat i vaig pensar que estarien fent-se mil i una preguntes sobre la infantesa i com enfrontar-se al repte de l'educació dels fills...», valora el director artístic de Teatre Escalante, Josep Policarpo, sobre la seua aposta per la companyia.

Les set diferències ens mostra en escena a persones de trets físics i d'orígens molt diferents. Sobre l'escenari pugen sis intèrprets, dos valencians i quatre procedents de Guinea Equatorial, Bangladesh, el Perú i la Xina. Hi ha pells negres, blanques, roses; ulls allargats, redons; llavis grossos, prims; africans, asiàtics, europeus... Un munt de formes i colors, un ventall de llengües, de costums i de maneres d'entendre la vida que resumeixen la diversitat humana amb la qual convivim dia en dia.

«L'obra es diu Les set diferències, però parla precisament en cas contrari, de la igualtat. És molt important que des de xicotetes i xicotets eduquem en determinats valors, entre ells el de la igualtat de drets, independentment de sexe, raça i alçada», subratlla la diputada d'Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo.

Un munt de caixes

«El gran repte ha estat en com dirigir-nos al públic infantil, com acostar-nos a ell conservant el nostre llenguatge, la nostra mirada personal. Pensar, sentir des de nosaltres però amb un ull en aqueixa mirada curiosa, ràpida -sempre van per davant-, atenta, inquieta i exigent dels xiquets perquè els resulte atractiu, entretingut, suggeridor. I, al mateix temps, documentar-nos sobre el seu coneixement i les seues opinions sobre el tema. La nostra mirada a través de la seua», detallen Pau Pons i Jesús Muñoz, que assumeixen la dramatúrgia i el protagonisme de la vuitena obra de la companyia. Els seus altres dos membres, Joan Collado i Àlex Cantó, s'encarreguen en aquesta ocasió de la producció i l'escenografia. L'escenari està conformat per una taula, quatre cadires i un assortiment de caixes que guarden tot tipus d'objectes. Per la seua qualitat practicable, les caixes han donat joc a la companyia per a jugar, com ho farien els xiquets, i inventar històries.