02 de abril de 2018
02.04.2018

Vacant, bacant i Baca

03.04.2018 | 21:25

La setmana passada esta columneta versava sobre el terme «vacacions», paraula marginada i substituïda per «vacances» pel noucentisme inspirador del valencià de llibre, amb prou fortuna, perquè hi ha molta gent jove que creu que «vacacions» és una incorrecció, un castellanisme no acceptat per la normativa. Però «vacacions», com déiem fa set dies, és un mot ben genuí i d'ús tradicional de la nostra llengua, present en tots els diccionaris de referència actuals del valencià-català i en molts dels antics. El significat de «vacacions/vacació», com sabem, és 'temps durant el qual cessa (en períodes fixats) una activitat habitual, ja siga d'estudis o d'activitat laboral'. I així tenim, generalment, les vacacions d'estiu, les de Pasqua i (especialment per als estudiants) les de Nadal. De la mateixa família i procedent de «vacar», que és 'estar sense ocupar, un càrrec, una plaça', tenim el terme «vacant» que és 'càrrec o plaça de treball sense ocupar o sense titular', «La plaça de professor de violoncel del conservatori està vacant, per què no t'hi presentes?», «Ara mateix els càrrecs de president i de consellers de la Generalitat de Catalunya estan vacants. Ja vorem (que diuen els cegos), quan s'ocupen». La paraula «vacant» té una semiparenta morfològica que és «bacant», d'escriptura i pronúncia diferent en el primer fonema i primera lletra, però de pronunciació exactament igual per al betacisme (pronunciar la «v» com la «b»), però de significat totalment dispar. «Bacant» era, en la Roma antiga, 'dona que celebrava les bacanals' i 'sacerdotessa de Bacus', déu del vi i de les festes, l'esplai i la diversió, en la mitologia grecoromana.

També 'dona que, moguda per l'embriaguesa i la passió, s'entrega als plaers sensuals'. Té a vore amb el significat de «bacanal», 'festa desenfrenada i tumultuosa, orgia'. Vaja, tot ben diferent de les prosaiques «vacants». En castellà també tenen la «vacante» i la «bacante», d'igual pronúncia i de significat idèntic al de la nostra llengua. Per cert, que el concepte de «bacant» era o és aplicable només a dones. Desconec si per a les mateixes diversions i activitats hi ha alguna denominació específica per a referir-se als components del gènere masculí, ja que alguns també devien participar o participen, necessàriament, en les bacanals.

I molt diferent de les anteriors paraules tractades, tenim el terme "baca", que com també sabem és el ´portaequipatges en forma de graella o format per dos tires que s'acobla damunt del sostre d'un automòbil´. En esta paraula ocorre com en la parella "vacant/bacant", ja que el nom de la femella adulta del bou, és a dir, "vaca", els afectats de betacisme el pronunciem com el de la "baca" del cotxe. Fa alguns anys, un amic d´Alzira, que feia pràctiques per a no apitxar i per a pronunciar la "v" i la "b" de manera diferenciada, digué a la seua dóna "La bicicleta la carregarem en la vaca" (amb la "v" labiodental pronunciada equivocadament). Ella, castellonera i diferenciadora d´eixos fonemes, li contestà: "No tenim vaques i, a més, les vaques no són animals de càrrega".

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook