Griselda Pollock (11 de març de 1949, Bloemfontein) és una historiadora de l´art i feminista d´origen sud-africà. Graduada honorífica en Bachelor of Arts amb l´especialitat d´Història Moderna (1970, Universitat d´Oxford), va realitzar el Master of Arts amb distinció en Història de l´Art (1972, Universitat de Londres).

En 1981 va finalitzar la seua formació acadèmica amb la publicació de la tesi doctoral «Vincent van Gogh i l´art holandés: un estudi crític de la noció del modern en Van Gogh». Des d´este moment, Griselda convertix al pintor en un dels subjectes més freqüents de la seua obra literària. Posteriorment, ha exercit la docència com a professora titular d´Històries Socials i Crítiques de l´Art en la Universitat de Leeds i també ha sigut directora del Centre per a l´Anàlisi Cultural, Teoria i Història en esta institució.

A mode d´aniversari, és interessant acostar a les lectors i lectors la seua obra «Diferenciant el cànon: el desig feminista i l´escriptura de les històries de l´art» (1999, Routledge). Pollock definix la història de l´art tradicional i eurocèntrica com un plançó androcèntric, lligada al masculí com a cànon al que ha d´adaptar-se la producció artística. Significa que l´home ha creat una història de l´art que gira entorn del «Gran Maestro», encarnat bax grans models que Griselda examina amb detall: Vincent van Gogh, Henri de Toulouse-Lautrec i Édouard Manet.

Els «Grans Mestres», en este cas vuitcentistes, estan canonitzant l´art i són els exponents excel·lents d´este, així que els altres artistes masculins han d´adequar-se a ells, intentant aconseguir-los i fins i tot igualar-los perquè resulten significatives les seues aportacions en la història de l´art. No obstant açò, Pollock rememora en «Diferenciant el cànon» les tan citades paraules de la historiadora de l´art Linda Nochlin, igualment feminista: «Per què no hi ha hagut grans dones artistes?».

És cert que les dones artistes comencen a recuperar-se i divulgar-se amb força gràcies al feminisme, així que la pregunta de Nochlin, la qual va ser formulada en 1971 com a títol d´un article homònim, deixa patent en quina mesurada la segona ona del feminisme s´ha preocupat per la història de les dones i el seu art. Griselda afirma que les dones artistes no van pertànyer al cànon quan van exercir com a tals ni tampoc a posteriori, i d´ací la seua dificultat per a transcendir en una cultura falcèntrica.

Com és lògic, algunes dones sí que van gaudir d´èxit en vida i/o s´estan rescatant en les últimes dècades. Per exemple, el llibre de Pollock posa l´accent en les figures històriques de Artemisia Gentileschi i Mary Cassatt, les quals van ser i són famoses en el món de l´art pictòric.

També analitza a l´artista contemporània Lubaina Himid amb un propòsit afegit, que és oferir una visió transversal dels estudis feministes a causa de l´interès de la historiadora de l´art per la diversitat cultural. És possible denominar a totes elles com a «Mestres Antigues», sent el terme original «Old Mistress» i contraposat al de «Mestres Antics» o «Old Masters».

D´esta manera, les historiadores de l´art Ann Gabhart, Elizabeth Broun i la mateixa Griselda Pollock consideren que és impossible agrupar a les dones artistes baix el terme anglés femení i masculí «master», ja que el seu caràcter limitatiu només aglomera als homes canònics, és a dir, els essencials per a la cultura falcèntrica. De totes maneres, Gentileschi i Cassatt sí poden considerar-se grans mestres revitalitzades pel feminisme. En els seus autoretrats posen per a si mateixes, transcendint a l´eternitat a través de la pintura. Artemisia ha decidit representar-se com a música en al·lusió al seu tarannà humanístic, observant directament al públic per a fer patent la seua vàlua. D´altra banda, Cassatt aposta pel gest quotidià de recolzar-se en un possible divan, desviant la mirada per a causar sensació d´introspecció i una marcada intel·lectualitat.

Víctimes d´abusos sexuals

En «Diferenciant el cànon», Griselda també examina la qüestió de com les artistes i els artistes es veuen altament condicionats per l´entorn i les circumstàncies vitals. Resulta particularment interessant comentar que Artemisia Gentileschi va patir abús sexual per part del seu mestre de pintura, la qual cosa es pot vore en els seus llenços sobre Susana i els vells. L´argument de Pollock situa al personatge de Susana com un alter ego de la pròpia Artemisia Gentileschi, ja que Susana està patint l´assetjament sexual de dos libidinosos i poderosos jutges ancians. De fet, en el quadre també es reflectixen les inherents relacions de control i submissió que presenta l´androcentrisme. Susana es convertix en Artemisia, ambdues subjugades, i els jutges encarnen al professor de l´artista i el seu domini. Grilselda Pollock també se centra en l´interessant estudi de Vincent van Gogh com un exemple d´artista masculí de gran fama, però situat en l´alteritat a causa del seu autodidactisme i alienació.

El seu dibuix titulat «Dona camperola encorbada, vista des de darrere» és una de les obres vangonianes que més detesta la historiadora de l´art. Açò es deu a la posició de l´artista respecte a la model, doncs la retrata amb un lleuger contrapicat, engegantint les natges. Tenint en compte que es basa en «Les espigadores» de Jean-François Millet, la posició triada per a la camperola de Van Gogh la situa en la vulnerabilitat enfront del públic, especialment per la seua reificació de caràcter erògen.

Fins i tot, Pollock enllaça tant el punt de vista triat com la curvatura corporal amb l´estil gosset en el sexe. Vincent van Gogh, malgrat el seu trastorn, està reificant la pagesia femenina de la mateixa manera que uns altres artistes de l´època, mentre que Millet preferix una versió realista i respectuosa del tema. «Diferenciant el cànon» és una obra que compila els sabers feministes de Griselda Pollock sobre la història de l´art, aconseguint una visió transversal del mateix que creua diverses èpoques, geografies i personalitats tant femenines com a masculines amb el propòsit de trobar les diferents veritats en l´art.