YouTube no és solament cosa d´adults. La plataforma de vídeos s´ha convertit en una reeixida forma d´oci infantil -en moltes llars ja es consumix més que la televisió- que, en ocasions, es convertex en la clau per a mantindre tranquils i entretinguts als xiquets mentre els seus pares gaudixen d´un sopar amb amics, esperen en la consulta del metge o van de viatge en el cotxe. Psicòlegs i experts en educació instisteixen a no «demonitar» este portal de vídeos però açò sí, advertixen que els pares no solament han de seleccionar què continguts veuen els seus fills sinó visionar-los sempre amb ells i limitar el temps que els xicotets passen enfront de la pantalla. A més advertixen del risc de convertir YouTube en «la mainadera electrònica». «És il·lògic que estiguen en un restaurant menjant i els xiquets amb la tablet perquè estiguen entretinguts perquè si no es porten malament. Pot ser que estiguen veient un vídeo per a xiquets i sorgisca algun contingut inadequat i els pares no ho veuen», ressalta professora de noves tecnologies en Ciències de l´Educació Patricia Digón.
Els experts ho tenen clar, YouTube pot ser positiu i una forma d´oci més per als xicotets però sempre que s´utilitze baix la supervisió d´un adult i combinant-ho amb un altre tipus d´activitats. «No hi ha una edat concreta per a poder començar a consumir vídeos de YouTube, el que hi ha són vídeos per a cada edat: per a xiquets d´un any, de dos, de set? Des de bebès poden ser estimulats amb imatges però la clau és que no solament s´estimulen d´esta forma», assenyala Digón, qui insta a fer un bon ús de les tecnologies i racionar des de l´inici el temps que dediquen a esta activitat perquè, reconeix, les imatges és alguna cosa que atrau molt als xiquets. «Vivim en la cultura de la imatge, és una cosa atractiva per a ells i igual que quan a un bebè el deixes amb el mòbil que es penja en el bressol, que es relaxa en veure els ninos, un xiquet amb vídeos de YouTube se sent atret per les imatges», sosté esta docent, qui recorda que «tot amb l´excés és dolent» i ressalta la necessitat que els xiquets «desenvolupen totes les seues habilitats». «És fonamental que lligen, a nivell cognitiu és molt millor la lectura que els vídeos», sosté. Encara que assegura que cada família ha de determinar les normes d´ús d´esta plataforma, ella posa com a exemple les pautes que seguixen en la seua llar. «Durant la setmana entre les classes, fer els deures, jugar alguna cosa en el carrer i llegir una mica abans de dormir quasi no hi ha temps. A les meues filles, per exemple, solament les deixe la tablet el cap de setmana», assegura. Una idea que compartix la psicòloga experta en educació Nuria Lago: «Cal controlar el temps que els xiquets passen amb este tipus de plataformes. No pot ser que un menor estiga quatre hores amb l´ordinador».
Filtrar els continguts
I tan important com regular el temps de consum és filtrar a quins continguts pot accedir el xicotet. Malgrat que per a molts pares amb posar-li un vídeo d´una sèrie de dibuixos o d´un canal dirigit a xiquets és suficient, els experts advertixen que l´ideal és visionar els vídeos amb el fill o filla per si, com ocorre en ocasions, es colen continguts que no són adequats per a l´edat o maduresa del xicotet. De fet fa uns mesos la polèmica va envoltar a esta plataforma de vídeos en descobrir-se que imatges amb contingut violent o sexual sortejaven els filtres i apareixien en l´aplicació YouTube Kids, on se suposa que solament pot haver continguts 100% aptes per a menors. La companyia va haver de prendre mesures quan múltiples usuaris van denunciar que dins d´esta app era possible vore videos de Peppa Pig fumant, amb armes i atacant a persones o personatges de la patrulla canina llevant-se la vida després de ser induïts pel dimoni.
Un problema que sorgix perquè els vídeos es filtren automàticament a través un algorisme. Per açò, els experts veuen clau asseure´s amb els xicotets a vore els vídeos. «Encara que siguen dibuixos pot aparèixer alguna cosa que considerem inadequat o que va contra els nostres valors. En vore-ho no es tracta de prohibir-ho sinó d´explicar-li al xiquet el que ocorre i fer que reflexione sobre açò. Si veiem violència, per exemple, podem preguntar-li que si veu que li estan fent mal al personatge, què pensaria si li ocorreguera a ell i així a poc a poc el xiquet reflexiona i després ja ell mateix no vol vore este tipus de continguts», assenyala Digón, qui assegura que així es desenvolupa també el seu pensament crític. «Si un xiquet està sol i veu un contingut desagradable, açò pot suposar un impacte emocional. Si la mare o el pare estan amb ell sempre ho portaran millor perquè se´ls pot explicar i aprofitar per a inculcar valors», afig Nuria Llac.
La tasca es complica quan els xiquets arriben a l´adolescència, però psicòlegs i professors asseguren que la supervisió paterna ha de mantenir-se fins que complisquen la majoria d´edat. Açò sí, no consistix a prohibir sinó a formar al menor perquè realitze el millor ús possible de les xarxes. «Depèn de la maduresa del menor però en principi la tasca de supervisió ha de seguir fins als 18 anys i ensenyar-los a gestionar la informació, com contrastar-la, quins perills hi ha si pugen una foto, que sàpien que el seu rastre roman en el futur, etc. Cal educar en valors i açò es fa a casa», indica Digón. Una visió que compartix la psicòloga Nuria Llac. «Més que espiar-los o prohibir cal conversar amb ells, interessar-se pel que els agrada i intentar vore algun amb ells», sosté.
Però la teoria xoca de cara amb la realitat i els experts reconeixen que és freqüent vore com xiquets consumixen vídeos de YouTube sense companyia d´un adult. Demanen un major control per a evitar riscos i evitar que estos nadius digitals centren el seu temps lliure solament enfront d´una pantalla.
