Històries «ocultades, olvidades o manipulades» de la Transició, açò és el que s´ha encarregat de recuperar Rubén Uceda en el còmic Atado y bien atado. La transición golpe a golpe (1969-1981), un teball que posa el focus en «els altres protagonistes» que van quedar fora del «discurs oficial».

Fill de pares militants del Partit Comunista, l´historietista madrileny (1972) ho va tenir clar a l'hora de traure avant aquest treball publicat per Akal Editorial, perquè en tenir «un recorregut de vida com a activista» es va adonar que «entre la gent dels moviments socials no hi ha molt coneixement d'història recent», reconeix.

«De vegades la Transició es va deixant en el relat oficial, però hi ha molt cos argumental per a refutar amb un altre relat i el relat està ací, és un relat de molts relats. M'agrada fer mapes de temps amb protagonistes diferents que et donen moltes pistes per a veure per on caminaven aquells temps», afirma sense por a reconèixer que el seu és un «relat esbiaixat». I ho és perquè, segons matisa, Atado y bien atado -que fa al·lusió al discurs que el dictador Francisco Franco va donar el 30 de desembre de 1969- té un missatge amb el qual vol animar a «deslligar-nos» d'aquell «lligat i ben lligat».

Es refereix, en concret, a aquestes paraules del dictador: «Respecte a la successió a la Prefectura de l'Estat, sobre la qual tantes malicioses especulacions van fer els qui van dubtar de la continuïtat del nostre Moviment, tot ha quedat lligat, i ben lligat, amb la meua proposta i l'aprovació per les Corts de la designació com a successor a títol de Rei del Príncep Don Juan Carlos de Borbón».

«Crec que ens queden molts lligams que desfer d'aqueixos nusos que ens va deixar el vell règim, i que li han donat continuïtat el nou règim», diu aquest madrileny del barri de Ascao que des de fa més de 20 anys viu en un poble d'Àvila dedicat a la defensa del mitjà rural i a la creació de còmics que lluiten contra la «desmemòria i per la construcció d'un imaginari anticapitalista».

Per açò, l'autor d'altres còmics com Vahídos o El Decapital. Tratado sobre el divino consumo en aquesta obra construeix la Transició espanyola amb els «altres protagonistes»: els obrers, les dones, els veïns dels barris, els militants revolucionaris, els camperols, els quinquis, els presos comuns, els torturats per les seues idees, entre molts altres.

«És gent que va moure moltes coses, que va trencar estructures», matisa sobre aquests protagonistes amb els quals ha «entaulat un diàleg» amb l'objectiu de ser el més fidel al seu relat. Però no va fer el mateix, segons compta, amb la visió que ofereix del dictador i del rei, dels patrons, militars i espies.

«He parlat amb els dibuixants del Papus, militants de grup armats, amb gent del Partit Comunista o de la CNT», recorda al mateix temps que relata que per a abordar la part «oficial» del relat ha tirat de lectures de llibres com Juan Carlos I. La biografía sin silencios o Un rey golpe a golpe, de la periodista Rebeca Quintáns.

Esquerra i moviments socials

«Per a mi és important l'esquerra i els moviments socials», assegura l'autor madrileny. Històries que, en definitiva, segons afig, «composen una memòria col·lectiva de tots aquells i aquelles que segueixen anhelant deslligar-se». Perquè, segons conclou, tot segueix «lligat i ben lligat com ho va deixar Franco»: «Crec que el reformismes franquista han tingut la seua continuïtat en el règim social i no hi ha hagut un atac de ruptura com ho hi ha hagut en tots els països».