P Hola mi amor, yo soy tu lobo...
R He, he, realment és una mena de cant de batalla, esta frase que ja té ?? anys. Una manera simpàtica de presentar-se. M´agradava el conte i m´agradava el gravat de Durero amb la Caputxeta i el llop al llit.
P Però tot i els anys ens continuen agradant molt grosses?
R Com a mínim seguim tocant la cançó, i té èxit. A vegades ve alguna noia grossa i ens diu «per què no la toqueu?». La lletra és divertida, molt bona, la va fer l´Haro Ibarz.
P Li agraden més les sirenes o les serps de mar?
R Les sirenes em recorden a quan era xicotet i anava al circ, n´hi havia en una piscina. M´han agradat sempre, són una fantasia molt bonica.
P Com és que no s´ha decidit a posar-se perruca, després de tant reivindicar-ho?
R Què diu, me´n pose moltes, durant tota la vida. Últimament em pose molt la d´en Trump, que per cert, se m´està encongint, per cantar «Que viene Trump!». «Ponte peluca» va ser tot un himne, parla de la vida i de la seua brevetat.
P Trump és l´únic perill?
R No, però este home és perillós. Ara es veu que el faran anar a declarar, m´agrada que s´espante un poc, este prepotent neonazi. Afortunadament els poders americans, el tenen marcadet, perquè està sonat. És un home sense criteri, un nen capritxós.
P Hi ha altres problemes universals. Un que sembla que reviu és la censura. Haurà de vigilar amb la lletra de «Lolita»: «...bajo la falda de colegial cruzas las piernas con intención, y tu liguero me hace olvidar la lección».
R He, he, la lletra és de Joaquín Sabina. Inspirada en la novel·la. Si hem de començar a censurar novel·les, imagine´s quina neteja farem, ens trobarem a l´època de Goebbels. Realment hi ha un retrocés en este sentit, s´estan confonent moltes coses, hi ha gent que no sap diferenciar ficció de realitat. Aleshores també hi ha autocensura...Són temps de retrocés en el camp creatiu. En una ràdio em van preguntar per la cançó de «les obeses». Vaig dir: com que obeses? Grosses! Estem arribant a un punt malaltís.
P I què em diu d´«El hombre de los caramelos»? «...no te debes niño asustar, él siempre tiene lo que te hará gozar»
R Sí, hi ha moltes cançons que amb el temps potser corren perill. Potser amb el temps prohibiran Madame Bovary, i si Flaubert no estiguera mort, el fotrien a la presó. És tot una mica boig. No hem de deixar de llegir Casanova, Marquès de Sade i moltes altres obres. Estem arribant a un punt d´esquizofrènia preocupant.
P Vostè que ja és veterà: pinta bé, el futur?
R No pinta bonic, no. Vostè i jo som més o menys de la mateixa generació, no? O siga que cada vegada ens queda menys. I per una banda, quasi millor, la cosa pinta malament. Ja veu les noves generacions com aprecien l´art i la música, n´hi ha molts que no saben qui són els Beatles. Són uns temps una mica accelerats. A mi m´agrada agafar-me les coses amb calma.
