Des de les ruïnes de la ciutat de Magdala,en Galilea (nord d'Israel), es tracta de «reconstruir» la imatge de Maria Magdalena i, com reivindiquen els experts, llevar-li l'adjectiu de prostituta que durant segles l´ha acompanyada. Maria Magdalena, que hauria descobert la tomba buida de Jesús i, segons l'evangeli de sant Marcos, va presenciar la seua resurrecció al costat de la «altra Maria», és considerada santa pels credos catòlic, ortodox, anglicà i luterà del cristianisme, commemorada en el calendari gregorià amb una festivitat el 22 de juliol i el papa Francisco va elevar el seu estatus litúrgic a «apóstola dels apòstols».
Però en l'imaginari popular Maria Magdalena és més coneguda com una pecadora que, penedida, hauria caminat al costat de Jesús com una fervent seguidora, després d'abandonar un camí de fosques passions que, segles més tard, li seguixen valent una fama alimentada en cançons, llibres i pel·lícules que especulen sobre què va poder ser de la seua vida, de la qual poc se sap.
«Maria era la líder del grup de dones que acompanyava i recolzava a Jesús, també amb els seus béns, i no em quadra que este fora el perfil d'una prostituta, que en general està més vinculada a la pobresa», exposa el pare Juan Solana, que encapçala el projecte Magdala en Terra Santa i repartix els seus dies entre Jerusalem i la històrica ciutat a la vora del mar de Galilea. Des d'este enclavament, que els evangelis atribuixen fins a en dotze ocasions com el lloc d'origen de Maria, s'explica que les troballes arqueològiques que s'han fet en els últims anys revelen una mica més de la vida en l'època i recolzen la creença que es tractava d'un pròsper punt de comerç, centrat en la pesca i l'exportació de saladures a Roma.
Allí es contempla la teoria plantejada per experts que esta devota hauria gaudit d'una bona posició econòmica, derivada potser de la mort del seu espòs, del que va poder haver heretat una fortuna amb la qual hauria recolzat a Jesús. Però en certs moments de la història s'hauria alterat la percepció de Maria, destaca el pare Solana. Una d'eixes ocasions va ser quan es va produir una interpretació molt literal i amb certa malvolença dels evangelis, com este de Lucas 8:1-3.:
«Va ocòrrer després que Jesús anara per totes les ciutats i llogarets, predicant i anunciant l'evangeli del regne de Déu, i els dotze amb ell, i algunes dones que havien sigut sanades d'esperits dolents i de malalties: Maria, que es deia Magdalena, de la qual havien eixit set dimonis; Juana, dona de Chuza intendent d´Herodes, i Susana, i moltes altres que li servien dels seus béns».
Un altre exemple: les paraules del papa Gregorio en una homilia del segle VI en la qual va fusionar en la Magdalena les figures de Maria de Betania, germana de Marta i Lázaro que va llavar els peus de Jesús amb els seus cabells, i una dona acusada d'adulteri a la qual Crist va salvar de ser apedregada. «Maria Magdalena podia haver sigut una santa a la qual déu va consentir que el dimoni molestara o temptara», assenyala el religiós i afirma que cap la possibilitat que eixes dones foren «persones amb la seua pròpia història, personalitat». No obstant açò, «les pintures renaixentistes la tracten com una pecadora penedida (...) D'ací va passar a l'art, a la imaginació popular, a la literatura, etc. I es va crear una gran confusió», que perdura fins hui en la ment de molts, encara que diu que en el si de l'Església no és el pensament regnant, especialment després d'una exègesi feta a mitjan segle passat.
Jennifer Ristine -presidenta de l'Institut Magdalena i experta en esta figura, sobre qui prepara un llibre que té previst que veja la llum este estiu- afirma que «la imatge de Maria Magdalena s'ha creat sobre la base de ficció, tradicions i malinterpretacions a través dels segles» i lamenta que «és difícil saber on va començar açò». Exposa que en els segles XIV i XVI era retratada amb el pit descobert, el cabell ros o pèl-roig molt llarg, en una època en la qual existia una tendència al fet que les cortesanes «pintaren el seu pèl de ros», per la qual cosa destaca que ja existia esta associació «que s'ha vist a través dels segles» fins a l'actual cultura popular.
«És la dona més citada en l'evangeli, la qual cosa significa que per als primers grups cristians era, segurament, una dona molt important, coneguda i influent» que, a més, «sempre apareix com lideresa dels grups de dones», defensa l'experta. En la seua opinió, «tot este assumpte és complex, una lliçó moral. Tot el que diem comença a formar idees en la ment de la gent i deriva en una reputació». «Tenim algunes pistes de la seua vida, però realment seguix sent un misteri amb tota la cultura que ha crescut al llarg dels segles», conclou Ristine, qui continuarà tractant de desxifrar la història d'esta figura que, assegura, realment va existir.
