10 de mayo de 2018
10.05.2018

La gran evasió de l'imperi tecnològic

La UE intenta controlar amb la creació d'un nou impost l'enginyeria fiscal agressiva que porten a terme Google,Amazon, Facebook i Apple, que s'ha desplegat amb la total complicitat de països que se n'han vist molt beneficiats, com Irlanda

10.05.2018 | 04:15
La gran evasió de l'imperi tecnològic

Google, Amazon, Facebook i Apple, els quatre colossos tecnològics globals, van pagar per l'impost de societats a Espanya el 2016, l'exercici més recent del qual es coneixen dades, 20,4 milions d'euros en conjunt. Va ser un any bo per a la relació d'Hisenda amb estes companyies si es considera que el 2015 no s'havia arribat als 6 milions d'euros.

L'extraordinàriament baixa factura fiscal que tenen a Espanya i a molts altres països europeus les corporacions creades pels Larry Page (Google), Jeff Bezos (Amazon), Mark Zuckerberg (Facebook) i Steve Jobs (Apple) és el resultat de pràctiques d'enginyeria tributària agressiva realitzades amb la complicitat d'alguns estats de la UE que, pels seus acords opacs i l'oferta de tipus privilegiats, podrien ser catalogats com una variant dels paradisos fiscals.

En els límits de la llei. L'OCDE treballa des de fa temps en el disseny d'un impost global perquè els imperis tecnològics tributEn d'una manera més justa. Hi ha un reconeixement internacional que l'elusió fiscal que realitzen estes empreses –utilitzar fins a l'extrem els límits de les legislacions nacionals i les seues llacunes per pagar menys sense incórrer en delictes de frau– suposa un desgast sever dels recursos públics. La lentitud d'organismes com l'OCDE a prendre decisions efectives ha portat la UE a intentar pel seu compte la implantació més ràpida d'una nova taxa, la recaptació nacional de la qual vol dedicar el Govern espanyol a reforçar el finançament de les pensions, segons acaba d'anunciar. Però el procés és un camp ple de mines. La gran elusió fiscal d'estes multinacionals és en primer lloc una prova de com la més recent onada de la globalització econòmica, gràcies a les noves tecnologies, ha accentuat les dificultats dels estats-nació per defensar els seus interessos davant les grans corporacions. La recurrent manca d'agilitat en les respostes multilaterals també torna a quedar clara. Els recaptadors estatals s'enfronten a un problema nou i difícil de solucionar amb les eines convencionals: la capacitat de les empreses de desviar amb un clic els ingressos i rendiments que obtenen en un lloc cap a un altre. L'«establiment permanent», que determina quan un país té potestat per gravar les vendes que realitza en un territori un contribuent que no hi resideix, ha quedat desbordat pel comerç on-line i per una planificació tributària que rendibilitza la confusió i imperfecció de les lleis.

El mecanisme. Com és esta enginyeria fiscal en els casos del també anomenat imperi GAFA (acrònim de Google, Apple, Facebook i Amazon)? Totes les tecnològiques segueixen un patró semblant, d'aparença senzilla i que algunes publicacions atribuixen en origen a l'empresa de Steve Jobs. Les companyies residencien les seues societats matrius a Irlanda (Apple, Google i Facebook) o Luxemburg (Amazon). El sistema fiscal irlandès té un tipus de societats del 12,5%, davant del 25% de l'espanyol, i a més les seues autoritats, igual que les de Luxemburg, arriben a acords preferents amb grans companyies per facilitar-los privilegis extraordinaris a canvi que mantinguen centres de decisió de treball als seus països. En la investigació que la CE va fer sobre Apple a Irlanda es van destapar pactes segons els quals el fabricant dels icònics Iphones tributava a tipus efectius del 0,05% i fins i tot inferiors.

Les societats matrius irlandeses estan connectades a filials a la resta de països de la UE o en altres parts del món. Ací es troba una de les parts més importants del disseny, explica José María Mollinedo, secretari general del sindicat de tècnics d'Hisenda: «Estes societats actuen com a comissionistes». Un exemple sobre Apple: la filial espanyola compra un Iphone a la matriu pel 90% del preu i el ven al 100%; es queda el 10% com a comissió, per la qual tributa a Espanya, mentre que el 90% que queda es convertix en facturació de la societat principal, els rendiments de la qual tributen avantatjosament a Irlanda. L'esquema de Facebook o de Google seria més o menys així: les filials estatals actuen com a intermediàries en la venda de publicitat i ingressen per això també comissions, mentre que la resta del que paga el client se'n va directament a Irlanda.

La resposta. La CE ha respost amb sancions fonamentades en la persecució de les ajudes il·legals dels estats a les empreses. Esta tendència explica les decisions que han obligat Google i Apple a pagar cada una 13.000 milions d'impostos a Irlanda o els 250 milions d'Amazon a Luxemburg. El pas més recent és l'intent de crear un tribut extra sobre els beneficis de les principals tecnològiques (les que facturin globalment més de 750 milions d'euros). Tindria un tipus impositiu d'entre l'1% i el 5% (la CE suggerix el 3%), la base imposable seria el benefici comptable i el repartiment entre països es faria tenint en compte el volum d'operacions a cada un, calculat a partir de la informació que subministren l'IVA i una nova obligació lligada a l'impost de societats de declarar el repartiment geogràfic de la facturació.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook