16 de mayo de 2018
16.05.2018

Riba-roja apropa les delícies dels visigots

El xef Joan Clement Oferix un menú amb els productes que es menjaven entre els segles V i VIII d.C. a la C.Valenciana

16.05.2018 | 04:15
Riba-roja apropa les delícies dels visigots

Hi havia una època a la que a l´actual territori valencià ningú menjava creïlles. Ni pimentons. Ni cacau o cafè. Ni tan sols sucre de canya. Va ser necessari descobrir tot un continent com Amèrica per a començar a saborejar estos aliments. Però això no vol dir que els habitants d´esta terra no tingueren un bon gust pel menjar. Això ha volgut demostrar l´Ajuntament de Riba-roja de Túria, que vol fer viatjar en el temps als seus habitants a través de la gastronomia. Concretament a l´època en què els visigots habitaven l´actual jaciment de València la Vella –en aquest municipi del Camp de Túria–, allà entre els segles V i VIII d.C.

Per a això, la Regidoria de Turisme de Riba-roja ha preparat, de la mà del xef Joan Clement, un menú especial inspirat en els productes que menjaven els visigots, que va ser presentat ahir en públic en un acte celebrat a l´espai CUB de La Marina de València i que serà oferit als visitants a la visita teatralitzada al Pla de Nadal i el banquet visigot organitzats per l´ajuntament per al dissabte 14 de juliol.

Eixe dia, el banquet estarà distribuit en tres temps anomenats cadascún d´ells mesala. Estos serien els origens dels nostres primer plat, segon plat i postres, segons va explicar Joan Clement. Els comensals podran degustar en un primer moment un allioli un tant especial, fet de codony, que el xef va avançar que està prop de comercialitzar-se àmpliament per tota la Comunitat Valenciana. En aquesta primera mesala guanyaran molt de protagonisme els adobats, les olives partides, tramussos endolçits, raves xicotetes, el formatge adobat, pa de sègol i el moretum, una pasta de formatge amb all condimentada amb herbes que els romans utilitzaven d´acompanyament a alguns plats i que els visigots van heretar.
A la segona taula –quan els comensals ja es troben immersos en l´època en què noms com Alarico, Recaredo, Leovigildo o Wamba regnaven a la Península Ibèrica– arrivarà el torn de les carns. Un corder guisat amb aiguamel de romer, un porc rostit amb vi i espècies o gallina a la cervesa, col i adobats faran les delícies dels visitants, que també podran provar cols amb olives, faves amb naps i cervesa o pàtina de piris. Tots aquestos plats aniran acompanyats d´aigua, però també dels dos grans licors de l´època: el vi i la cervesa, als que s´afegiran l´aiguamel.

Els dolços per al final
I per a l´últim moment, a la tercera mesala, tal i com passa ara amb les postres, arribarà el moment més dolç del banquet. Està clar que el sucre de canya no havia arribat encara a Europa a l´època dels visigots, però sí que s´havien trobat altres maneres de fer més dolç el menjar. Per tal de demostrar-ho, Joan Clement oferirà aigua de xirivia amb mel, canyella i llimó; melmelada de figues, gingebre i carabassa; mató de cabra i codony; coques d´espelta i dàtils; i una especial orxata de xirivia.
Tota una experiència, amenitzada per la teatralització dels personatges Teodora i Tebdemir –encarnats pels arqueòlegs Francisca Molina i Pedro Costa–, on s´actualitzaran els sabors que degustaven els nostres avantpassats fa més de 1.200 anys. Això sí, encara que els comensals no menjaran creïlles ni es faran un cafenet després –perquè els visigots no els coneixien– el banquet sí que els permetrà viatjar en el temps amb el paladar.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook