Ara fa cinquanta anys
-mig segle, en diuen- que les grises parets dels carrers de París s'ompliren de versos cridaners escrits amb tinta fresca. Molts d'aquells crits escrits amb pinzellades enèrgiques es convertiren en provocadores consignes a favor de la llibertat individual de les persones i d'unes aspiracions socials i vitals per als joves europeus del moment, immersos en un ambient que encara mirava més cap a les pors atòmiques del passat, la guerra mundial, que no cap a les il·lusions del futur, la democràcia en llibertat.
Jo no era a París; estava fent el servei militar. Algunes d'aquestes frases punyents o subversives només les vaig escoltar per les ràdios clandestines i es podien llegir en lletra minúscula a les portes interiors dels urinaris públics. Els joves d'ací vivíem en la perifèria franquista, no en la capital de la republica francesa. Vull dir, que el que a París podia ser real -expressar idees en llibertat-, a València era una ficció secreta, un silenci obligat.
Com a recordatori d'aquelles efímeres eufòries primaverals, n'he volgut fer una tria, de les proclames més conegudes. Són aquestes:
-Prohibit prohibir. La llibertat comença per una prohibició. -La nostra esperança només pot vindre dels que estan desesperats. -Canviem la vida, transformem la societat. -L'emancipació humana serà total o no serà. -No m'allibereu, jo puc fer-ho. La imaginació al poder. -No hi ha pensaments revolucionaris, hi ha actes revolucionaris. -Comencem a somiar, fem reals els somnis. -La poesia és al carrer, que se'n senten les paraules. -Siguem realistes, somiem l'impossible. -Un pensament estancat és un pensament podrit. -La bellesa serà convulsa o no serà. -Tota acció ha de ser una creació. -Ni robot, ni esclau. -Viu el present. -La cultura és la inversió de la vida. -Els meus desitjos són la realitat. -Decrete l'estat de felicitat permanent. -Volem el plaer de viure en llibertat.
N'hi hagué més encara. Algunes han passat a la història i han marcat el futur cultural d'Europa; unes altres s'oblidaren de seguida perquè aquells somnis revolucionaris quedaren en somnis només, i al cap de poc s'esborraren tant de les parets de París com del pensament dels mateixos que les idearen: joves universitaris revoltats. Una joventut que no aconseguí capgirar el món, ni acabar amb les guerres, ni fer la revolució, però que, això sí, canvià la manera de viure d'una generació com canvià les mentalitats d'una societat. Europa començà a gaudir de la llibertat. Fins avui, que tot es vol prohibir.
