21 de mayo de 2018
21.05.2018

El costum, el senyal i altres masculins

20.05.2018 | 20:22

bans perdre un amo que un bon costum» és un aforisme nostrat, que representa la preeminència que deuen tindre certs hàbits, valors o principis col·lectius sobre els possibles abusos individuals de certs amos o patrons respecte als treballadors. És semblant a una altra sentència que diu que «Més val perdre un amo que un dret». Esta, més explícita, esquerrana i, potser, revolucionària. I ja sabem que «El costum és llei» o «El costum és font del dret». Una altra dita antiga afirma que «Val més matar un home que llevar un costum», però esta última jugava amb foc, més val no fer-ne cas. Estos exemples els he posat per a il·lustrar gramaticalment el caràcter masculí, històric i normatiu, de la paraula «costum», contràriament a l'equivalent castellana «costumbre», que com sabem és femenina. Dir o escriure «*la costum», a hores d'ara, no està acceptat normativament, encara que és molt usual; probablement es tracta d'un calc, innecessari, procedent del castellà. En els usos agraris, fins fa poc, els llauradors d'edat avançada (mon pare mateix) usaven el masculí «El costum és començar el reg pels bancals de dalt». I la mateixa persona usava el femení en altres àmbits o situacions. En tot cas, com he comentat, la paraula «costum» és masculina normativament. Això ocorre també en una sèrie de substantius en què hi ha discrepància en valencià i en castellà pel que fa al gènere gramatical: noms que en la nostra llengua són masculins i en l'idioma veí, femenins; i viceversa. A més de «costum», alguns dels noms més usuals que, normativament, en valencià-català són masculins i en castellà, femenins, entre altres, i que provoquen bastants errades, serien «els afores», «el corrent», «el dot», «un llegum», «el senyal». En castellà, com sabem, «la costumbre», «las afueras», «la corriente», «la dote», «una legumbre», «la señal». De manera que, d'acord amb l'ús històric i la normativa vigent, devem dir i escriure frases com «Vivim en els afores del poble», «Mon tio, de 85 anys, té el costum, ben sa, de caminar dos hores tots els dies», «Degut al corrent d'aire he agarrat un constipat de cavall». Un sector d'opinió o moviment ideològic, social o cultural dins d'un partit polític, d'una organització o de la societat, en general, també és un corrent, per exemple «Esquerra Socialista és un corrent dins del PSOE». «La teua neboda té bons dots per a la música», «Hem d'esperar el senyal del vigilant per a passar», «M'agraden molt els llegums», «El senyal ens indica que no podem aparcar en tota la plaça». Altres noms que en la nostra llengua són masculins i en castellà tenen la condició de femenins són «un avantatge», «un bacteri», «el batent», «el compte», «un desavantatge», «el deute», «el dubte», «els espinacs», «un estratagema», «el front», «el full», «un interviu», «el lleixiu» i alguns més. També tenim una bona llista de noms de gènere femení que en castellà són del masculí. I una sèrie de substantius que admeten els dos gèneres, hermafrodites, vaja. Però d'eixos casos parlarem dilluns que ve.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook