Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Jaume Funes: "Els adults que ens governen són com adolescents"

Jaume Funes: "Els adults que ens governen són com adolescents"

La primera norma per fer creure un adolescent és dir-li que faça el contrari del que volem que realment faça?

Si tenim una certa mà esquerra, sí. Ara bé, al final acaben descobrint el parany (riu). Però sí, s'ha d'intentar que no pensen que han de fer una cosa perquè a nosaltres ens interessa, sinó que pensen que també forma part de la seua vida.

Per què tenen este esperit de contradicció?

Perquè ja no volen ser tractats com infants, volen sentir-se grans. «Jo ho sé tot, jo controle»... A partir d'ací, necessiten afirmar-se davant nostre, i portar la contrària a l'adult és com un mecanisme d'afirmació.

Són immadurs... sortosament?

És que si volem que siguen conservadors a ?? anys, tindrem votants per anys, a determinats partits (riu). Hi ha un temps per a la immaduresa. Perquè la maduresa té una part negativa, t'acabes esclerotitzant i no tens flexibilitat per adaptar-te als canvis.

Com vol que isca bé una generació que creix escoltant «reggaeton»?

He, he. En realitat el que està ara de moda és el «trap». Cada generació té les seues «perversions» -la ràdio, després la tele-, determinades músiques «indecents»... El que importa és que els adults que els corresponen sapiguem on dimonis es troben els seus arguments, els seus sentiments, les seues vivències... És un món molt ampli, i a banda del «trap» i el «reggaeton», hi ha moltes influències que hauríem de tindre en compte.

Els nostres adolescents estan preparats per a la vida adulta?

La pregunta potser seria: tenen interès a arribar a ser adults? Hui tot déu vol ser jove. Ser adult significa assumir que pots equivocar-te.

Li hauria agradat quedar-se per sempre a l'adolescència?

A penes en vaig tenir, d'adolescència. Al meu temps l'adolescència era una setmana agranant un taller. Per a poder estudiar, havies de treballar, passaves de la infantesa a la maduresa molt ràpidament. M'agradaria haver-la tingut, és un temps positiu, d'iniciació a la vida. Fa la transició a la vida adulta més raonable, és una gran etapa per esdevindre un bon ciutadà.

Si em permet la ironia: no creu que tenim polítics adolescents?

No és cap ironia, és la realitat pura i dura. En esta societat complexa, al final ens governen uns adults que, com els adolescents, depenen de factors externs: els vots, els sondejos... Gent que en lloc d'explicar la complexitat, tot ho simplifica, s'agafen a un dogma o a una bandera i ja està. En una societat tan accelerada com la que vivim, sovint el comportament dels responsables és adolescent. En el pitjor dels sentits, en el de no voler assumir complexitats.

M'agrada la dedicatòria a la seua néta. No li demana que siga responsable, sinó «moderadament responsable»

Perquè les xiques adolescents són obligades a una responsabilitat excessiva, més que els xics. Les obliguem a ser bones estudiants, a no passar-se de la ratlla, a no tindre experiències fora de lloc. És una visió una mica castradora. «Moderadament responsable» vol dir passar-se de la ratlla de tant en tant, tindre un poc de bogeria, experimentar.

Compartir el artículo

stats