L'Ajuntament de Quart de Poblet va presentar dilluns públicament el vídeo promocional de la seua festa més singular i representativa, la Passejà de sant Onofre, que suma ja quasi 300 anys d'història. Com van destacar l'alcaldessa, Carmen Martínez, i la regidora de Turisme, Maite Ibáñez, l'objectiu de l'Ajuntament és seguir treballant perquè la Passejà, declarada el 12 d'abril Festa d'Interès Turístic de la Comunitat Valenciana, en categoria provincial, ho siga també en l'àmbit autonòmic, comptant amb el suport de l'associació Amics de la Passejà, que des de 1989 es dedica a la pervivència de la festa, incidint a transmetre-la als xiquets i les xiquetes des de l'escola.

El vídeo, de tres minuts i mig de durada, reflectix l'espectacularitat d'este esdeveniment, molt vinculat a la tradició valenciana del foc. Per a realitzar-lo, l'ajuntament ha comptat amb una subvenció de l'Agència Valenciana de Turisme, dependent de la Generalitat. La seua estrena va coincidir amb la inauguració d'una exposició que fa un recorregut per la història de la Passejà i mostra els elements que la caracteritzen: vestimenta, tipus de coets, les tenalles de fusta que utilitzen els coheters, les típiques pilotes del dia de sant Onofre, dibuixos escolars sobre la festa, fullets... La mostra es pot visitar en el centre juvenil municipal Quart Jove, en el carrer de la Torreta, 1.

Carmen Martínez va aprofitar l'acte per a convidar a participar en la Passejà 2018, que se celebra com mana la tradició dissabte, 9 de juny. Partirà a les 22.30 hores de l'ermita de Sant Onofre.

La Passejà és una processó votiva de la qual s'han trobat referències documentals en periòdics que es remunten, fins i tot, al segle XIX, el més antic un exemplar de La Unión Católica de 1880. Se celebra en la nit del 9 al 10 de juny (ix de l'ermita de sant Onofre a les 22.30 hores), i es caracteritza per diversos elements que la fan peculiar i senyal d'identitat pròpia de Quart de Poblet.

El primer és la figura de sant Onofre, patró del municipi, que és passejat pel poble. El seu anda, denominada afectuosament «la coveta», està datada en 1941 i el seu autor és l'escultor valencià Rafael Pérez Contel. Esta imatge és rèplica d'una altra més antiga, probablement del segle XVII, destruïda en la Guerra Civil.En segon lloc: la participació popular, representada per l'Ajuntament i els veïns i veïnes que acompanyen al sant, darrere de l'anda, de manera informal i distesa.

La pólvora, amb les rodes de foc que es realitzen en determinats punts del recorregut, i amb la fila de coeters de l'associació Amics de la Passejà, que encenen lluminàries i coets d'eixides, subjectats amb unes tenalles de fusta, així com la música, tant del grup de tabal i dolçaina que obri la processó com la banda que la tanca, contribueixen a assenyalar el caràcter festiu de l'acte.

El naixement de la Passejà es remunta a 1723. Enmig d'una terrible sequera, la nit del 9 de juny es va registrar en el municipi una granisada que aventurava la pèrdua definitiva de la collita. No obstant açò, en els camps, en lloc de pedra, va caure una pluja beneficiosa que va salvar el sustente de les famílies de Quart. Els veïns i veïnes van interpretar que el seu patró, sant Onofre, havia escoltat les seues súpliques i van iniciar la tradició de traure'l en processó, donant origen a la Passejà. Es tracta de l'acte central de les festes de sant Onofre, que de l'1 al 29 de juny ofereixen un complet programa en el qual s'uneixen tradició, divulgació, cultura i molta pirotècnia.