Era l'any 1978. Dos joves dones estudiants d'Història, Helena Bonet i Consuelo Mata, buscaven tema per a la seua tesi doctoral? i ambdues van confluir en un mateix lloc: el Puntal dels Llops d'Olocau. Allí, amb una ajuda de 5.000 pessetes de l'època proporcionada pel Museu de Prehistòria, es van iniciar unes excavacions arqueològiques que ara, 40 anys després, es consideren fonamentals per a tindre un coneixement més exhaustiu del que va ser l'antiga Edeta.
«Vam estar buscant muralles i vam vore el Puntal dels Llops, que ja hi era conegut. L'interés va arribar quan, fent les visites, apareixien en la mateixa superfície ceràmiques íberes i antigues», revela Bonet, que ara és la directora del Museu de Prehistòria de València. En aquella època, els múltiples jaciments que envoltaven Edeta eren objecte d'un constant espoli, segons recorda Bonet. «Amb aquell panorama vam anar a parlar amb Domingo Fletcher, que era el director del Museu de Prehistòria, que ens va donar permís per a excavar allí amb urgència. Ens van donar 5.000 pessetes d'aquella època que només ens donaven per a gasolina», relata.
Aquells primers sondejos van durar cinc dies. Van ser prou per a descobrir que es trobaven en un lloc únic. «Va eixir molt material de ceràmica i va anar allí un departament sencer? Va aparèixer ceràmica grega, íbera, hel·lenística? Era evident que teníem un jaciment de gran rellevància», explica Bonet. Van ser set campanyes d'excavacions que van durar fins a 1985, però que, segons insisteix Bonet, «van ser pioneres ja que gràcies a elles s'ha conegut molt millor el que suposava la cultura íbera d'Edeta».
Un enclavament defensiu
El Puntal dels Llops es troba situat en una talaia i, segons els estudis de Bonet i Mata, suposava un «fortí des del qual es controlava i defensava Llíria». Allí, des del segle V a.C. fins al II a.C. vivien entre 20 i 40 persones «d'alt rang que es dedicaven al control del territori i l'explotació minera i forestal de la Serra Calderona».
La conquesta romana del territori va acabar amb aquest poblat, que va ser cremat i que va quedar cobert per la tova de les cases. «Es va quedar pràcticament segellat. Amb el pas del temps no s'ha remogut i les restes han quedat protegides», explica Bonet. Aquella tova que va enterrar el Puntal dels Llops és la mateixa que ha permés conservar en molt bon estat una gran quantitat d'objectes de l'època perquè, ara, més de 2.000 anys després, nosaltres puguem conèixer com vivien els seus habitants.
