Aquesta setmana m´han perseguit les històries orals. Ja sabeu: aquelles històries que, si no s´escriuen, desapareixen com l´escuma de mar. En un mateix dia, el dijous, vaig anar a l´Institut d´Educació Secundària Sucro d´Albalat de la Ribera a parlar de la meua novel·la Quan truquen de matinada que té molt a veure en la història oral. Els ho deia als estudiants: hi ha capítols sencers que estan basats en els testimonis dels mateixos protagonistes, com ara la proclamació de la Revolució Social i el comunisme llibertari a Sollana (1932) —que, per cert, va durar unes quantes hores més que la recent República catalana. Després, vaig assistir, a Alzira, a la presentació de la nova campanya Llegir en valencià, en què participe en el llibre Més tort que una Corbella on també hi ha moltes històries que tenen a veure en l´oralitat: des d´una llegenda situada a la muntanyeta dels Sants fins algun testimoni de fets històrics. I, finalment, ja a poqueta nit, amb Isabel Olmos, vaig participar en la llibreria Fan Set a la presentació del llibre de Joan Montañés Xipell: Examen oral d´històries. L´anecdotari de Ferran Sanchis (Onada Edicions). Van se un plaer conéixer personalment Xipell i sentir contar les anècdotes que ell ha escrit i que li ha contat l´entranyable homenot Ferran Sanchis.
Deia que aquesta setmana m´han perseguit les històries orals, perquè la cosa no va acabar aquell dia amb aquells tres actes. A l´institut d´Albalat vaig voler contar als estudiants una història que m´havia contat l´alcalde d´aquella localitat de la Ribera, Felip Hernandis, en una ruta literària a Sueca. Va ser quan passàrem davant el sequer i el molí de la Peanya que hi ha al costat de l´església de la Mare de Déu de Sales. Els vaig explicar que aquell sequer i molí, a més d´assecar i treure la corfa a l´arròs i deixar-lo blanc i bonic per a poder-lo comerciar, va ser el lloc ideal per a instal·lar un gran nombre de presos republicans derrotats de tota la comarca. Aleshores, va ser quan Felip aprofità aquell escenari per a contar-me aquella tan interessant història. La del cas d´una jove del seu poble que anava tots els dies a Sueca a veure el seu nuvi que estava tancat en aquell sequer que feia de presó. Tantes vegades hi va anar i amb tantes poques esperances que acabà enamorant-se del carceller que tots els dies li obria les portes que li ensenyaven el seu nuvi. No és cap broma. És la pura veritat. Mira si és veritat que aquella xicota i aquell guardià van acabar casant-se. La cosa no acaba ací, però, perquè, després de la xarrada amb els alumnes, vaig anar al casino a esmorzar i se´m presentà el senyor alcalde acompanyat de la filla de la xicota aquella que s´havia casat amb el carceller. «Et contaré tota la història», em va dir.
