Continuem hui amb paraules i expressions que en valencià són en singular i en castellà, en plural. I també tractarem algunes de les que, inversament, en la nostra llengua diem en plural i en la veïna, en singular. Una d´estes és «guardabosc», també dit «guarda forestal», és a dir ´persona que du a terme labors de vigilància relacionades amb la conservació del patrimoni natural, sobretot boscos´. En castellà ho fan majoritàriament en plural, «guardabosques». Una altra paraula discrepant pel que fa al nombre gramatical és la denominació dels edificis de pisos d´una alçària molt superior a la normal, que normativament, en valencià-català, és «gratacel», en singular, mentres que en castellà és "rascacielos", ben hiperbòlic, com si hi haguera més d´un cel. Parlant en eixa llengua es pot «subir a los cielos». En esta, alguns «pugen al cel», a un, si és que n´hi ha, i prou. Les màquines que lleven la neu de camins, carreteres i altres vies per a passar els vehicles i els vianants en la nostra llengua es designen com a «màquina llevaneu»; en la llengua cervantina, «quitanieves», tornant a exagerar. No estan conformes amb una «nieve». A la ´làmina de matèria transparent, disposada en la part davantera de la carrosseria d´un vehicle, que protegix els passatgers de la pluja i del vent´, en valencià és «parabrisa» i en castellà solen dir «parabrisas». I sense abandonar els automòbils i els vehicles de motor, en general, la ´peça que cobrix parcialment les rodes d´un vehicle i que servix per a evitar els esguits que es produïxen quan se circula per un lloc fangós´, en esta llengua és un «parafang», mentre que en la veïna és un «guardabarros», com si hi haguera molts «barros», quan només n´hi ha un. Com l´aigua, que quan plou diem que «cau aigua», i no «aigües» ni «aguas». I seguint amb els vehicles, també tenim el «portaequipatge», que en castellà solen designar-lo en plural, «portaequipajes». I en singuIar, normativament, en valencià, es denomina «rodalia», i més popularment «contornada», els voltants, el redors d´un lloc determinat, mentres que en castellà solen dir «cercanías». Trens de «rodalia», en esta llengua, i de «cercanías» en l´idioma cervantí. I alguns viuen de renda (amb una ja va bé), en valencià, i de «rentas», en castellà. Però també passa el contrari, gramaticalment, que en el nostre idioma hi ha paraules o expressions que les diem en plural i en el veí, en singular. Així, tenim els «escacs» en plural i «el ajedrez» castellà en singular. I els «diners», com si en tinguérem molts, solem pluralitzar-los, mentres que en l´altra llengua amb un «dinero» (però abundant) en tenen prou. I ´la peça de roba femenina per a sostindre i subjectar els pits´, normativament, es diu «els sostenidors», també popularment «sostens», perquè subjecten dos «unitats anatòmiques», i en castellà li diuen «sujetador». I a vegades perdem «els sentits», tots, mentres en la llengua de ponent només perden «el sentido». I, en valencià, algú té «aires de suficiència». Molts aires. En castellà només «aire de suficiencia», però fortet.