El 30 d'agost de 1797 naixia la que 19 anys després crearia un dels mites literaris més poderosos de tots els temps: Frankenstein. Als pocs dies de donar a llum a Mary Shelley, la seua mare, Mary Wollstonecraft es va apagar. Així es relata en el llibre «Mary Wollstonecraft, Mary Shelley» escrit per la doctora en Història i Literatura Charlotte Gordon sobre dues dones revolucionàries: «Malgrat els seus esforços per expulsar la placenta, la mare estava tan exhausta que va caldre sol·licitar l'assistència d'un metge, el qual li la va extraure, però al no haver-se llavat les mans va introduir sense voler els gèrmens d'una de les malalties més perilloses de l'època, la febre puerperal. Deu dies després moria la mare. El bebè, per a sorpresa general, va sobreviure. A partir d´aleshores, i fins a la fi dels seus dies, va plorar la mort de la seua mare, de la qual es considerava culpable, alhora que consagrava tots els seus esforços a preservar el seu llegat».
És, sense dubte, un dels naixements més cèlebres (i dramàtics) de la història de la literatura. I encara seguix sent una dada poc coneguda que l'autora d'un clàssic de la literatura fantàstica que complix enguany 200 anys era filla d'una altra escriptora que havia trencat motles i indignat als ´benpensants´ amb «Vindicació dels drets de la dona», una atac frontal a les lleis i prejudicis injusts que ofegaven la vida de les dones en el segle XVIII. «La bíblia de la propagació de les rameres», va escopir un periòdic.
La mort prematura de Wollstonecraft, sosté el llibre, explica que diverses generacions d'estudiosos no donaren la importància deguda al seu influx sobre la filla a la qual no va poder educar, tractant-les com a figures sense unió, «representants de diferents postures filosòfiques, i de diferents moviments literaris. En les biografies de Wollstonecraft, Shelley apareix en l'epíleg; en les vides de Shelley, Wollstonecraft és esmentada en les pàgines introductòries.
Com és possible que una mare morta als deu dies de donar a llum tinguera una influència tan desmesurada sobre la seua filla? Bona i necessària pregunta. I és que la influència de la mare en la filla va ser profunda: «El seu radicalisme filosòfic va ser determinant per a Shelley alimentant la seua obstinació de ser algú en la vida, i de crear una obra mestra per dret propi. Shelley va llegir i va rellegir durant tota la seua vida les obres de la seua mare, aprenent-se molts passatges de memòria. En la casa on va passar la seua infància hi havia un gran retrat de Wollstonecraft en la paret, que escrutava per a comparar-se amb la seua mare, esperant trobar similituds.
El seu pare, i els amics d'este, consideraven a Wollstonecraft un model de virtut i amor, i entonaven elogis a la seua genialitat, la seua valentia, la seua intel·ligència i la seua originalitat». Influïda per les idees maternes, doncs, i educada per un pare que no va superar la pèrdua de la seua dona, Mary Shelley va lluitar tota la seua vida per a tractar de ser la filla ideal de qui es va anar massa prompte: «Reimaginaba el passat sense parar, i remodelava el futur en un esforç, condemnat al fracàs per endavant, per ressuscitar als morts, tornant la vista cap a alguna cosa que mai podria recuperar, però que així i tot va tractar de duplicar en temps ben diferents». Per ventura no és alguna cosa semblant el que motivava al doctor Frankenstein?
La filla no va poder influir en la mare, òbviament, però la idea de la maternitat sí va marcar la seua obra: «Quasi tot el que va fer va estar enfocat en la generació següent, a somiar com podria ser la vida per als seus successors, i a pensar com ajudar-los a heretar un món més just. Les seues primeres obres van ser manuals pedagògics, llibres sobre com educar als fills i sobre quins ensenyar-los, sobretot a les filles.
Condemnada per la seua pròpia època, es va bolcar en els qui vindrien després d'ella, i va trobar un estímul en els lectors que tindria després de morta, sense arribar a imaginar-se ni remotament que un dels més importants seria la filla a qui va deixar en el món». Sense conèixer a la seua filla, Wollstonecraft sí la va tindre molt present en tindre-la en els seus plans per a educar-la. Ambdues van lluitar per a alliberar-se del la moral de l'alta societat, ambdues es van esforçar per forjar un equilibri entre la necessitat d'amor i companyia i la d'independència.
I, enfrontades a les crítiques de la societat de la seua època, van bolcar en la seua obra els assumptes més conflictius de la mateixa: «Valents, apassionades, visionàries, van infringir pràcticament totes les lleis possibles. Ambdues van ser mares solteres, ambdues van lluitar contra les injustícies a les quals estaven exposades les dones i ambdues van escriure llibres revolucionaris per a la seua època». I és que per a la majoria dels seus coetanis «el concepte dels drets de la dona era tan absurd com els dels ximpanzés». De fet aquests últims van obtenir protecció legal en 1824, vint anys abans que s'aprovara la primera llei que limitava, però sense prohibir-la, la violència contra les dones.
