Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Quina nit la d'anit

La nit va ser la nit de Sant Joan, la nit més curta de l'any, la nit més vetlada de l'estiu, la més fantàstica. Ara em ve al cap que The Beatles tenien i tenen una cançó que se'n deia i se'n diu «Quina nit la d'aquell dia» (A Hard Day's Night) que era la banda sonora d'una pel·lícula on no paraven de cantar i de ballar pegant bots; la lletra d'aquella cançó no celebrava cap nit meravellosa de sant Joan, encara que a la joventut d'aquella època en blanc i negre tot el que cantaven The Beatles i arribava de Londres ens semblara de mil i un colors.

La nit d'anit és una nit especial, una nit de fogueres vora mar, de festa al carrer, de joies alegres viscudes en colla. A Alacant i altres poblacions en fan festa grossa, a més. Però és en més llocs que aquesta nit es canta i es balla i es boten flames i focs sense parar per tal de celebrar que ha arribat l'estiu, que és l'estació de l'any on als que vivim a tocar del mediterrani més ens agrada la nit. Una nit en la que alguns, joves eterns de la tercera edat, amb un punt de nostàlgia poètica recordem aquella tendra cançó de Jaume Sisa en la que sortia el sol i ens convertíem en personatges d'historietes entranyables.

Tot i això, per bé que la nit de Sant Joan ens la cantem i la ballem botant fogueres a les platges, enguany hem tingut en compte, potser com mai abans, que aquesta mar que en diem nostra ens l'han convertida en una mar de dol, una mar que tant de dia com de nit la travessen pateres plenes de persones que fugen de la misèria, de la guerra, de la mort, per arribar a unes terres que els han dit que la gent és feliç, que canta i balla de dia i de nit, i potser que el sol ix de nit i que viuen al paradís.

Imaginem, doncs, que mentre nosaltres ens divertim a la vora de la mar mirant el cel, de sobte ens arriba com una fosca ficció una barca plena de gent com la que desembarcà l'altre dia al port de València. Imaginem què pensaria aquesta gent, i què nosaltres, si els veiessem apropar-se, com ombres cap a nosaltres, amb els ulls i els braços oberts, embolicats de cap a peus en mantes de color roig?

Compartir el artículo

stats