Una lectora em va escriure a temps arrere, amb motiu dels comentaris meus, en esta columneta, sobre la forma «anou» (fruit de l´anouer) que, en altres parts on es parla esta llengua, es diu «nou» i que els mentors del valencià de llibre aconseguiren que esta grafia majoritàriament catalanooriental fóra la preferida en l´ensenyament, fins i tot, en l´etapa d´infantil. La lectora em deia que igual que ocorre amb «anou» i «nou», també passa amb les formes «anegar» i «negar» i em demanava que parlara d´això. Parlem-ne. Els valencians diem, majoritàriament «anegar» al fet de ´inundar, cobrir d'aigua´, «La crescuda del riu ha anegat els carrers de baix del poble», «Talla l´aigua que anegaràs tot el bancal», «Que bonica està la Marjal quan està tota anegada d´aigua». També és ´asfixiar per immersió´. I quan el carburador del cotxe se´ns inunda de combustible també se´ns ha anegat. El valencià universitari i de l´ensenyament ha primat la forma «negar», que és la del noucentisme «selecte», per ser així com es diu en català oriental, i nega o negava (en el sentit de rebutjar, denegar, descartar) la forma majoritària valenciana «anegar», com s´ha fet en tres o quatre mil paraules o expressions valencianes, catalanes perifèriques i balears. El Diccionari normatiu valencià, com ho va fer el Diccionari català-valencià-balear, incorpora en les seues pàgines «anegar», encara que remet a «negar». En sentit figurat també se´ns poden anegar de llàgrimes els ulls, però millor que siga d´alegria, per un bon premi de l´ONCE o de la Primitiva. I també estaria molt bé «Viure anegats en l´abundància». Per cert, que en una definició del «negar» selecte podem vore este exemple: «Va salvar una criatura que es negava». Que es negava a què? Es negava que el salvaren? Impossible. Comunica millor «Va salvar una criatura que s´anegava», no?
Canviem de tema. No fa molt, vam poder llegir en un diari este fragment: «El sou anyal d´un ministre és de...» A vegades, fugint del foc caiem en les brases. L´autora de la informació on hi havia eixa frase li degué paréixer intolerablement castellana la paraula «anual» i posà «anyal». Estes dos paraules són parcialment sinònimes, però tenen algun matís diferenciador. «Anual», ben valenciana, és´que passa o que es realitza cada any, o que dura un any´, i «anyal» significa també ´que ocorre cada any, però aplicat a festes o celebracions tradicionals´. «Nit de la festa anyal major», deia Jaume Roig en aquell monument a la misogínia, però alhora joia literària, que era i és l´Espill. Alguns sous donen per a una o moltes festes i són per a celebrar-los amb coets i repics de campanes, però en el sentit d´un sou periòdic, any a any, trobe que és més apropiat dir «El sou anual d´un ministre és de ...». «Anyal» també té el significat de ´de l'any actual, collit o nascut durant l'any en curs´, «Este xotet és anyal, encara no té un any», «L´oli de la garrafa que te vaig donar la setmana passada és anyal, de la collita d´enguany».
