Fa unes quantes setmanes vaig rebre un missatge d´Alaitz Zalbidea Berenguer, professor de valencià en la Universitat CEU-Cardenal Herrera i en el Centre Carles Salvador, en què, en un dels fragments, deia: «L'edifici es troba prop de les vies del metro i de la parada SEMINARI-CEU. A la redor hi ha més edificis de la mateixa universitat». Em crida l´atenció, gratament, l´ús de la locució «a la redor» en un escrit informatiu d´un professor universitari, encara que no siga en un registre «d´alta formalitat», com diria algú. Vaig pensar «anem avançant», amb referència a la utilització escrita de paraules i expressions condemnades o ignorades per l´ortodòxia idiomàtica «selecta», d´origen noucentista. No em puc abstindre de felicitar-lo, per emprar eixa locució, amb un missatge de lloança. Però és que als pocs dies, rep un altre missatge del també professor de valencià, alma mater i cap de l´ensenyament en la nostra llengua en la mateixa universitat i escriptor Vicent Garcia Perales en què no sols usa «la redor» en el missatge que m´envia, «Prompte eixirà publicat un llibre de la Costera i la redor...» sinó que, a més, m´adjunta l´inici del pròleg, fet per ell, del llibre El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua àrea d'influència, de Vicent Bataller. Pròleg titulat «El valencià socarrat de Xàtiva i la redor» i en el cos de l´escrit torna a aparéixer «la redor», amb la qual cosa contribuïx, amb eixe ús, a donar carta de naturalesa literària a eixa paraula i locució. Un excel·lent coneixedor de la parla valenciana com és Toni Cucarella, un dels millors escriptors que tenim, usa «redor» ara i adés. En una d´estes columnetes, la del 16-03-2012, amb l´ajuda del professor i acadèmic Jordi Colomina, reivindicava jo l´entrada en els diccionaris normatius o de referència de «la redor/a la redor» i apuntava exemples d´usos antics i recents. Ara ja té caràcter normatiu la locució, perquè l´Acadèmia Valenciana de la Llengua l´ha inclosa en el DNV. Abans ja l´havien arreplegda el DCVB i el diccionari de la RACV. «Redor» i «a la redor», com sabem, tenen el significat de ´voltant, espai que envolta una cosa´, ´al voltant, a l´entorn´. Com a exemples, els citats més amunt, de Garcia Perales i Zalbidea, i també «Fa fred, posem-nos a la redor del foc», «És bon xicot, però té males redors».

Una altra locució condemnada per l´integrisme excloent, a pesar de l´ús generalitzat en la nostra parla, és «a rastrons», que significa ´arrastrar algú o alguna cosa´, «El xiquet no volia vindre al convit, l´he hagut de portar a rastrons», «El lladre es resistia, però l´han portat a rastrons al quarter de la Guàrdia Civil». A eixa locució li passa com als seus parents «arrastrar», «arrastró», «arrastre», ignorats per «massa valencians», pel talibanisme lingüístic. Però com que eixa família dóna per a molt, en parlarem un altre dia. I que condisca l´exemple dels professors citats i altres, de posar en valor, lliures de dogmes, les paraules nostrades bandejades pels «sabuts».