La política està més relacionada del que creiem amb les «fake news» sobre salut i ciència. L'últim baròmetre del Centre de Recerques Sociològiques (CIS) preguntava als enquestats si utilitzaven algun dels 20 remeis que registrava el qüestionari, entre els quals es trobaven l'acupuntura, l'homeopatia, la sanació espiritual o les plantes medicinals. Segons les dades, entre els consumidors d' estes pseudoteràpies hi ha més dones que homes, més persones amb estudis universitaris o de formació professional i més votants d'esquerres que de dretes. Identificar-se amb un grup polític és una decisió voluntària i personal. Segons els nostres criteris, serem afins a aquell partit que defense una visió del món similar a la nostra. I, com s'aprecia en les dades anteriors, l'adhesió ideològica també determina la nostra postura respecte a qüestions en les quals el grup polític es declara a favor o en contra.

Així ho confirmen Andrea Pereira, investigadora del Social and Organizational Psychology Institute de la Universitat de Leiden (Països Baixos), i Jan J. Ban Bavel, del Perception an Evaluation Laboratory a Nova York: depenent de qui votem ens engolirem o no diferents «fake news», d'acord amb un informe que arreplega l'agència SINC. La ideologia influix en l'opinió sobre temes relacionats amb la ciència. En la política nord-americana, que enfronta a republicans i liberals, l'exemple més clar és el debat sobre el canvi climàtic, però també l'evolució, les cèl·lules mare, les vacunes o l'energia nuclear.

«Mentre que els liberals són més igualitaris, els conservadors donen més importància a la llibertat», explica Elizabeth Suhay, politòloga en la American University de Washington (EUA) i especialista en opinió pública i coneixement científic. «Les persones que senten un fort compromís amb un o un altre valor s'enfronten a la informació científica de forma esbiaixada». «Però també es donen exemples d'informació esbiaixada en el sector liberal», continua l'experta. «La tendència de les persones que s'identifiquen amb este grup polític és creure que l'orientació sexual té origen genètic». Segons l'experta, alguns utilitzen esta creença per a exigir un tracte igualitari a les persones del col·lectiu LGTB. No obstant açò, hi ha moltes altres raons per a reivindicar esta igualtat sense necessitat de recórrer a un argument científicament dubtós. La investigadora explica que, per exemple, el debat sobre el canvi climàtic depèn en gran manera de la preferència política. «Els conservadors solen negar este problema mediambiental, ja que contrarestar-ho suposa uns costos extra a les empreses. Per açò la regulació econòmica d'esta tendència política en l'àrea és crítica», comenta Suhay. Un estudi recentment publicat en Nature Climate Change confirma el fort vincle entre el conservadorisme a EUA i el negacionisme del canvi climàtic. «Al final, la política es relaciona amb la ciència perquè és poderosa. Este poder fa que tots vulguen tindre-la al seu costat, interpretant la informació de la forma que més convé al seu col·lectiu», conclou Suhay.

Qüestionant la llibertat d'elecció

En raonar i prendre decisions, les persones cometem errors de manera sistemàtica i en la mateixa direcció. Estes llisques de l'inconscient, els biaixos cognitius, són difícils de detectar, sobretot en un mateix. Un dels contextos més comuns on estos biaixos posen la traveta és la política. Hi ha vegades que el sentiment de pertinença a un grup és tan fort que aconseguix que el nostre cap funcione diferent davant una mateixa dada. «Açò és mentida», contestarien els votants adscrits al partit perjudicat. «Evidentment, és cert», sol ser la resposta dels afins a l'oposició. «En el laboratori usem experiments dissenyats específicament per a localitzar-los», explica Helena Matute, catedràtica de Psicologia Experimental en la Universitat de Deusto i directora del Laboratori de Psicologia Experimental. «En ells proposem activitats i observem que tothom comet els mateixos errors en fer-les», explica l'experta.

Així ho explica Matute: «Si una notícia falsa mostra al nostre partit en dificultats, la identifiquem com a tal i recordem sense problema el que va ocórrer realment. En el cas d'una notícia manipulada que perjudique al partit de la competència, no posem res en dubte. A voltes fins i tot creiem recordar que els fets van ser tal com ens els estan explicant».

«Els meus sempre tenen la raó»

Per a comprovar fins a quin punt actuen estos errors de l'inconscient, Drew Westen, director de Psicologia Clínica en Emory, va liderar en 2006 un estudi amb motiu de les eleccions presidencials nord-americanes de 2004. Els investigadors van observar que les parts del cervell que es van activar en els votants partidistes van ser les associades a la regulació de les emocions, no al raonament. No es tractava d'una resposta cerebral racional, sinó emocional. En l'experiment, els votants demòcrates es van enfrontar a afirmacions contradictòries de John Kerry i els republicans, de George W. Bush. A l'una, se'ls va fer una ressonància magnètica funcional (FMRI, per les seues sigles en anglès). Segons Van Bavel i Pereira, la necessitat de pertànyer a un grup, en este cas polític, podria explicar esta reacció i per què les fonts d'informació veraç no són motiu suficient quan les dades, o bé els proporciona el propi partit, o bé tracten aspectes negatius d'este.

Sentiment de pertinença

«D'altra banda, perseguim la precisió, el coneixement exacte sobre el món». Segons la investigadora, la importància que una persona dóna a una o una altra meta (pertinença social i coneixement fiable) canvia segons les diferències individuals i el context que envolte la situació comunicativa. Les recerques per neuroimatges analitzades en l'article de Van Bavel i Pereira revelen que en proporcionar sentiment de pertinença i ajudar a la definició d'un mateix, la unió a un corrent polític reforça la nostra identitat. Els experts expliquen que en estos casos, interpretar informació falsa com a vertadera és el resultat de donar prioritat a la identitat i ideologia enfront de la precisió i fiabilitat. O dit d'una altra manera, hi ha els qui preferixen les idees que defensa un partit polític per sobre de la qualitat de les fonts d'informació.

Ni les evidències són motiu suficient

Així ho van demostrar Brian Schaffner, professor de Ciències Polítiques en la Universitat de Massachusetts (EUA), i Samantha *Luks, directora general de Recerca Científica en la marca internacional YouGov. En un experiment van mostrar a 1.388 persones dues fotografies: la multitud que va acudir al discurs inaugural d'Obama i la que ho va fer a la de Donald Trump. Encara que era evident que en la primera es veia més gent, el 15% d'enquestats adeptes de l'actual president d'EUA va respondre que era la segona. Els resultats d'estes enquestes, publicades en The Washington Post, mostren que ací no val ni el «si no ho veig, no ho crec». La fidelitat al partit arriba a ser més important que l'evidència i fins i tot que l'afinitat ideològica real que tenim amb este.