12 de julio de 2018
12.07.2018

La llegenda de Sant Jordi més valenciana

Banyeres de Mariola representa el conegut mite el 13 i 14 de juliol

12.07.2018 | 04:15
La llegenda de Sant Jordi més valenciana

Ben segur, si votàrem quin és el sant guerrer més conegut entre els valencians, Sant Jordi apareixeria a les primeres posicions. Però si formulàrem la mateixa pregunta arreu d´Europa, des del Mediterrani fins a Rússia, d´Escòcia a Malta, el mite i la llegenda de Sant Jordi serien igualment valorats. Sant Jordi és un mite arrelat amb força a les cultures d´Europa que el cristianisme va saber fer seu, com amb tantes altres creences. El nom Jordi significa, etimològicament, «qui treballa la terra», i amb el «Sant» simbolitza la lluita contra el Mal. Un Mal, amb majúscules, amb una iconografia que ha anat variant al llarg del temps, com també ha variat la llegenda i les festes populars que l´evoquen. D´entrada, Sant Jordi és el guerrer que lluita i venç "el mal antic", simbolitzat pel drac. El drac, no ho oblidem, era una divinitat benefactora en molts pobles celtes, com encara hui en dia ho és a la Xina i gran part d´Orient. El cristianisme va tindre cura de convertir-lo en un monstre despietat en la seua guerra contra el paganisme. Però a finals de l´Edat Mitjana i durant tota la Moderna, hi havia un mal molt més present que no el pobre drac. L´expansió de les festes de Moros i Cristians i la veneració de Sant Jordi en els segles XVII i XVIII s´explica per l´amenaça contínua dels atacs dels corsaris turcs i del Nord d´Àfrica. No solament atacaven embarcacions solitàries, sinó que formaven flotes que arrasaven i saquejaven poblacions de tota la costa Mediterrània, com en són un bon testimoni les torres de vigilància de la costa valenciana.

Però l´article no pretén explicar l´origen de la Llegenda Àurea ni de les festes de moros i cristians a terres valencianes. Sinó la seua vigència a l´actualitat, al poble de Banyeres de Mariola. Un poble on se celebra una de les representacions teatrals a l´aire lliure més multitudinàries del País Valencià i d´Europa, l´espectacle de La llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa. Més de 500 persones s´hi apleguen, cada tres anys: actors de totes les edats, agrupats per gremis; quinze dimonis de la colla La Quarantamaula i un drac; una banda de música; colles de dolçainers; les dues corals de la Mariola; l´equip tècnic, de so... I milers de persones de públic, vingudes de tota la comarca i cada vegada de més lluny, omplen el parc de Vil·la Rosario de gom a gom.

La llegenda és un espectacle compartit per tot un poble. La idea va nàixer l´any 1981, gràcies a l´espenta i la il·lusió de Jordi Garcia, mestre, il·lustrador i activista cultural. Va ser capaç d´encomanar el projecte a amics i veïns, i any rere any, oferir una representació més cridanera, ambiciosa i sorprenent. L´argument és una adaptació lliure del mite de Sant Jordi: un drac amenaça l´antiga vila de Banyeres i reclama el sacrifici d´una jove anualment. La revisió i la modernitat del mite rau en el protagonisme que adquireix el poble, i sobretot les dones, principals víctimes del monstre, que es rebel·len contra la tragèdia. Música, so, moviment d´actors i escenografia es combinen per aconseguir captivar l´espectador.

El cavaller qui lluita contra el mal
Podeu trobar una adaptació lliure de la història en «La llegenda de Sant Jordi», editada per Bromera, amb text de Jordi Garcia i Vicent Berenguer i il·lustracions de Josep Vicó. Però no és l´única recreació literària del mite. Un altre exemple reeixit és l´àlbum il·lustrat «Una llegenda de Sant Jordi» (Andana), amb text de Joan Portell i il·lustracions de Sebastià Serra. El motiu del cavaller que lluita contra el mal és a les beceroles del nostre llegendari. És present en els mites grecs, en les llegendes cèltiques, en la «Matèria de Bretanya» i, fins i tot, què és el «Tirant lo Blanc», la nostra novel·la més universal, sinó la història d´un cavaller que se´n va a terres llunyanes, la Constantinoble amenaçada pels turcs, per defensar la seua idea del bé? Quan aneu a alguna de les múltiples festes de Moros i Cristians arreu del País Valencià, o si acudiu a la representació de La llegenda de Banyeres de Mariola, no ho oblideu. Sant Jordi, el del drac o el dels moros i cristians, va ser i encara és, el gran heroi de l´imaginari valencià i de tot el Mediterrani.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine