Superman no va ser una creació casual producte d'un arravatament d'inspiració per part dels creatius d'una editorial arximilionària. Tot el contrari, els seus autors, el dibuixant Joe Shuster i el guionista Jerry Siegel, eren persones de classe mitjana, progressistes, que albergaven fortes conviccions socials que van intentar camuflar en les accions d'este extraterrestre arribat del planeta Krypton a manera d'activista social que lluita contra empresaris corruptes i polítics deshonestos. D'esta manera, el personatge, en plena Depressió, deté als estafadores, evita linxaments i s'avança als casos de violència masclista amb un codi moral menys estricte que l'actual.
Tot açò es reflectix en l'obra Joe Shuster que signen el guionista Julian Voloj i el dibuixant Thomas Campi i que ha vist la llum aprofitant que es complix el vuitanta aniversari del primer número de la revista Action Comics on apareix per vegada primera el personatge tal com el coneixem. Per este motiu, l'obra se centra a mostrar com va ser la vida dels seus creadors i, paral·lelament, com va sorgir la primera publicació important en el camp de la novel·la gràfica que va derivar en DC Comics. Tot comença amb Shuster subsistint com un indigent baix un pont, però, poc després, explica la seua vida a un policia que el va agafar donant lloc a un flashback que va des de com es van conèixer els seus pares i es van anar a viure a Toronto, fins com va començar a treballar com a dibuixant.
Explotats per les editorials
Més endavant s'endinsa en la trobada amb Jerry Siegel i explica com van donar vida al personatge i com van intentar vendre el projecte a les editorials i com al final acabaren sent explotats, enganyats i despullats dels seus drets donant lloc a una lluita que s'estén fins a l'actualitat per part dels seusrespectius familiars. Jerry Siegel i Joe Shuster van usar per primera vegada el terme Superman en el conte «El regne del SuperHome» en un fanzine que Siegel va publicar en 1933, però que després van vendre a l'editorial Detectiu Comics per 130 dòlars veient-se despullats de qualsevol control cap a la seua creació. Campi crea unes vinyetes agradables, de colors suaus, que imiten a l'aquarel·la, en una obra visualment molt amable malgrat la cruesa del moment en el qual transcorre la història.
Juny de 1938 caldria recordar-ho per l'aparició del personatge que va provocar l'auge dels superherois, va donar origen a l'Edat Daurada dels còmics i va crear la indústria de la novel·la gràfica nord-americana. Però este Joe Shuster cal rebre’l com el millor tractat biogràfic sobre les causes que van provocar tot allò, una autèntica guia visual sobre l'origen d'una gran part del que es fa ara en l'anomenat Novè Art.
