Ja ha rebut hui un bes? Aleshores, tot bé, ja que qui dóna poques besades no solament acaba tenint més arrugues, sinó que a més sovint està de mal humor. I en l´amor els besos són indispensables, per a alguns experts més que el sexe. «Quan una parella deixa de besar-se, internament ja s´està separant», diu el psicòleg i escriptor Wolfgang Krüger. I tampoc es pot oblidar la química: les ganes de besar es deuen també a les hormones. Els éssers humans es besen probablement des de la prehistòria. Encara que el començament en la història de l´evolució sona poc romàntic. Les besades servien sobretot per a passar el menjar ja mastegat als xiquets xicotets. Però amb el desenvolupament de la cuina, esta funció va desaparèixer. «Però el bes com una forma molt íntima de trobada va continuar», diu l´investigador Krüger.

El primer esment escrit del bes es troba en les Vedas índies, una col·lecció de textos religiosos de 3.500 anys d´antiguitat, explica. «Per açò es data en esta època el bes com a acte sociocultural conscient». La fascinació per les besades ha acompanyat a l´ésser humà al llarg del temps. En el «Cantar dels Cantessis» de la Bíblia, Salomón convida apassionadament a besar-se i el poeta romà Ovidi descriu les besades com la seua «Ars amatoria». Escultors com Auguste Rodin, pintors com Gustav Klimt, escriptors, poetes i directors de cinema sempre van obtindre reconeixement per les seues obres entorn d´este tema.

I per al bes quasi cada idioma té la seua pròpia paraula, des de l´albanés «puthje» fins al vietnamita «danh to». Exactament 58 hores, 35 minuts i 58 segons va ser el que va durar la besada més llarga de la història, segons el Llibre Guinness dels rècords. La protagonista va ser una parella tailandesa.

En les últimes dècades els científics van analitzar la base química dels besos en el cos. Segons un estudi, les ganes de besar es deuen a l´actuació de multitud d´hormones i a més de l´efecte plaent, pel que sembla besar-se és fins a bo per a la salut. Per exemple, la freqüència cardíaca augmenta i millora el metabolisme. Per esta raó, les persones que besen molt tenen menys probabilitats de patir hipertensió i depressió, segons un estudi alemany publicat fa ja 15 anys. A més es creu que l´intercanvi de saliva és bo per al sistema immunològic i per a les dents perquè els enzims antimicrobians prevenen les càries i la parodontosis (la fase final de la gingivitis). Els més aficionats a besar no han de preocupar-se per les arrugues, doncs en besar es mouen tots els músculs de la cara i així s´estira la pell. Així mateix, una besada apassionada produix el mateix efecte que menjar 25 grams de xocolata. Amb l´avantatge que no engreixa.

Investigadors nord-americans van estudiar els costums a tot el món i van descobrir que el bes romàntic solament és habitual en menys de la meitat de les cultures (en el 46 per cent). I quan un bes és bo en matèria d´amor? «D´una banda els besos requerixen instint», diu Krüger. «Un ha de notar el que li agrada a l´altra persona, rebre els seus missatges sensorials, per així dir-ho, parlar amb ell». Els besos són l´idioma dels llavis i la llengua, explica. «És l´intercanvi corporal més sensorial i íntim. El sexe pot ser distant, però els besos intensos són sempre una forma íntima d´acostament». Des de les besades tendres a les més apassionades, hi ha nombrosos tipus i el volum dels llavis no juga cap paper, destaca l´expert. «Però quan algú és molt seriós i va per la vida quasi amb els llavi atapeïts, sempre besa malament».

L´investigador considera que el fet que les persones tanquen els ulls en besar és lògic. En els besos s´impliquen els cinc sentits, si s´anul·la un, els altres es potencien. D´altra banda, investigadors nord-americans van descobrir que les persones que s´acomiaden als matins de les seues parelles amb un bes tenen més èxit en el treball i provoquen menys accidents. Però açò no solament depèn dels besos, assenyala el psicòleg. Sinó de començar de forma positiva el dia. I una última cosa: a qui li agrade besar i ho faça sovint és més feliç i viu cinc anys més, segons els estudis.