No ha de ser fàcil, posar música a unes lletres de vegades tan complexes, conceptualment, com les d´Ausiàs March. El poeta valencià medieval ja resultava complicat d´entendre als seus coetanis. Després, els homes del segle XVI, ho varen atribuir a la llengua i provaren de posar glossaris i de fer traduccions al castellà. Però allò, tampoc degué fer massa llum. El problema era, sobretot, que March expressava el patiment de l´home, estant enamorat: i aqueix patiment, per molt que tots l´hàgem sentit alguna vegada, és difícil d´explicar.
Al segle XVI, Joan Brudieu, nascut a Llemotges i català d´adopció, mestre de capella de la Seu d´Urgell i mestre de cant de Santa Maria del Mar de Barcelona, va adaptar, a la forma dels madrigals, quatre fragments de March. Segles després, Raimon va musicar versos d´algunes composicions del poeta senyor de Beniarjó, i aconseguí, amb això, que les paraules de March -jo diria que per primera vegada- sonassen en forma de cançò, a les nostres terres: tots hem taral·lejat, alguna vegada Veles e vents, segons li va donar la forma musical el cantautor de Xàtiva
Ara, el grup Melodemodomies, amb música de Miquel Pérez Perelló i la veu del rapsode Tomàs Llopis, que ha estat el seleccionador dels textos, també, han fet una nova incursió en l´immens univers del nostre poeta més conegut a nivell universal. El resultat, agradós d´escoltar, fa una bella figura -que dirien els homes de l´època de March-: sona la veu del poeta, per damunt de tot, i a l´entorn, fent de fons, la música va avançant, entre els ecos del món magrebí i andalusí, els del renaixement, i melodies més modernes que ens acosten al món contemporani nostre. L´experiència de Melodemodomies, doncs, esdevé una provatura satisfactòria, que prové de treballs anteriors del grup: ja havien treballat el Llibre de Dénia, de Vicent Andrés Estellés i l´Odissea d´Homer, que es va exhibir en molts llocs de les terres valencianes. Ara, amb aquest acostament tan bell a March, es consoliden com una mena d´espectacle exquisit que ens enllaça amb el passat, sense oblidar-nos del present. L´actualització que es fa del poeta, no es troba guiada per una voluntat arqueològica, sinó que ens permet gaudir de la música feta ara, amb les paraules fetes fa més de cinc segles. Tot un luxe que, encara, ve il·lustrat -el disc compacte- per les bellíssimes il·lustracions de Joan Castejón. El resultat del conjunt, absolutament recomanable.
