PPlayz ha estrenat «Nosotrxs somos». Amb esta sèrie, ha aportat el seu granet de sorra a la lluita del col·lectiu LGTBI?
R Com a guionista he intentat aportar tot el coneixement que durant tot este temps he anat adquirint sobre el moviment LGTBI. El director, César Vallejo, es va posar en contacte amb mi per a fer un documental sobre la llibreria Berkana de temàtica LGTBI a Madrid. És on es van gestar les primeres manifestacions de l'orgull. Quan comencem a parlar amb la seua propietària, Mili Hernández, vam vore que havíem d'explicar la història del moviment. Ha tingut molt bona repercussió.
P Els capítols recorren els colors de la bandera de l´Arc de Sant Martí...
R Exacte. Són set capítols. Cada color s'endinsa en un tema i en l'últim capítol, l´arc de Sant Martí, parlem del futur del moviment i els nous reptes. El groc parla dels qui van eixir a lluitar en el ?? mentre que el verd aborda la creació dels diferents col·lectius LGTBI a Espanya o la generació de barris com Chueca. En roig parlem de l'arribada del VIH i les infeccions de transmissió sexual. El blau se centra en el projecte de parelles de fet, del matrimoni igualitari, de la llei d'identitat de gènere i l'assetjament. El violeta fa un recorregut específic del moviment lèsbic i del col·lectiu bisexual mentre que el taronja aborda la història de la transsexualitat des dels setanta fins ara. La idea és tenir tota la sèrie en Playz al desembre ja que el dia ?? es compliran quatre dècades de la derogació de l'apartat ? de la llei sobre perillositat i rehabilitació social, amb la qual es va despenalitzar l'homosexualitat a Espanya.
P I en quin moment de lluita es troba el moviment?
R En un moment de certa relaxació. Cada vegada que s'aconseguix alguna cosa, es tendix a gaudir de l'assoliment. Crec que és el moment de les identitats de gènere i de les identitats trans. Ara elles haurien de ser les locomotores del moviment perquè l'home gai és el qui ha tret més benefici de tota la lluita i el que més s'ha aburgesat. És una generalització. Ara crec que hi ha més reivindicació en el discurs de la població transexual.
PQuins reptes venen?
R Un dels més importants té a vore amb identitat de gènere: les identitats trans i els rols de gènere. És una cosa que les persones transexuals han començat a qüestionar i serà molt bo per a la societat. Cal dinamitar ja els rols de gènere.
P Estrenen la sèrie en Playz de RTVE. Quina gestió espera sobre la cadena pública?
R[Silenci] No ho sé. No han entés que RTVE no és un regal que se'ls dóna als polítics quan arriben al poder. Volen intercanviar un tipus de política per un altre i que en el fons és el mateix, un control del mitjà de comunicació públic. Els seus professionals han de ser absolutament lliures. Amb l'elecció de Rosa María Mateo he respirat perquè he vist una mica de llum.
PY del ministre José Guirao?
R Espere que ho faça bé. Té una basa a favor: no té Twitter. Així, no el poden atacar ni traure tuits de fa set anys. L'exemple que donem a la societat és lamentable. Que li tinguem por a les xarxes socials és un exemple terrible per a la societat i també per al periodisme, que en l'actualitat té molt a vore amb Twitter. Es fan informacions amb tuits. És una precarietat de la professió esborronadora. Utilitzen les xarxes per a deslegitimar. El missatge que s'envia és que ningú podrà arribar a un càrrec públic perquè el destrossaran.
PVosté va ser nomenat assessor de Màxim Huerta. Com va viure l´ascensió i caiguda de l´exministre?
R Des que va ser nomenat, tots els comentaris destil·laven prejudicis. Amb tot el que ha passat, la meua gran decepció han sigut els mitjans de comunicació. Coneixia el que li havia passat a Màxim i puc fer una llista amb cent noms de personalitats que els ha ocorregut el mateix. El que desconeixia era com de mesquins poden arribar a ser els mitjans, que s'erigixen com a líders d'una opinió que decidix que Màxim Huerta no és el candidat adequat per al Ministeri de Cultura. Ho decidixen ells i comença un linxament i una manipulació de la informació. Tots critiquen TVE però en eixa setmana vaig vore més manipulació en La Sexta que en La?.
La situació de Màxim Huerta és una multa de trànsit, una sanció administrativa. No és frau fiscal però tots els mitjans de comunicació parlaven de frau fiscal en una època en què es guanya una moció de censura a un partit absolutament devastat pel frau fiscal i la corrupció. L'ús d'estes dues paraules era malintencionada. Jo crec que no havia d'haver dimitit però en el moment en què hi ha un vídeo en què Pedro Sánchez admet que mai hauria en el seu partit una persona que haguera tingut una societat, ha de renunciar, encara que ha dit coses que no ha complit. A voltes ens posem molt ètics en uns aspectes i en uns altres, no.
