13 de agosto de 2018
13.08.2018

Quina basca que fa!

13.08.2018 | 04:15

Quina basca (o «bascorra») que fa», anem dient estos dies per a queixar-nos de la calor tan sufocant que fa per estes dates, que ens fa suar a xorros, beure bona cosa i torcar-nos la suor. Ja se sap que «A l´hivern per la moquita i a l´estiu per la calor, sempre és bo dur mocador». La paraula «basca», en l´accepció que més s´utilitza en àmplies zones valencianes i també en la banda meridional de Catalunya i gran part de les Balears, com sabem, és ´calor intensa i sufocant´. Anteriorment, «basca» tenia (i encara en té) el significat d´´ànsia, inquietud, opressió intensa de l´esperit´, ´desmai, pèrdua dels sentits, malagana´. També té el significat de «nàusees», ´sensació de malestar indicadora del vòmit´. Però, com deia, el sentit més usual que donem a «basca» en la parla valenciana i en les altres parts esmentades és el referit a ´calor forta i pesada´. Té el vocable geosinònim «xafogor», preferit pel model noucentista, selectiu com és, i marginador de tantes paraules i expressions valencianes i «perifèriques» en general.

L´Acadèmia Valenciana de la Llengua ha donat a «basca», en l´esmentada accepció de ´calor sufocant´, carta de naturalesa normativa definitiva incloent-la en el Diccionari normatiu valencià. Abans, el Diccionari català-valencià-balear ja havia inclòs eixe significat en l´entrada d´eixa paraula, com també ho fa el Diccionari de sinònims, antònims i idees afins (Ed. Bromera-Lacreu) i el diccionari de la RACV. També la inclou entre els seus articles el Gran diccionari de l´Enciclopèdia Catalana, molt més obert i integrador que l´oficial de l´Institut d´Estudis Catalans. A més de l´esmentat vocable geosinònim, «xafogor», la «basca», com a calor, té altres sinònims, totals o parcials, com «calitja», ´calor opressiva´ o «ardor», ´sensació de calor molt intensa´, com el sol quan casca de valent o de calent (i mai millor dit). Però hi ha una paraula equivalent, amb algun matís diferenciador, a totes estes, que diem, malauradament, molt. És «calina». Igual diem «Quina basca que fa» que «Quina calina que fa». Dic malauradament perquè últimament són massa els dies d´estiu que la calina ens amarga l´existència. Este vocable ha anat guanyant-se un lloc en els diccionaris, fa uns quants anys no era arreplegat pels reculls lèxics, però ara ja apareix en els darrers editats i publicats o revisats. Té la variant «calima», amb un puntet diferenciador. Per cert, que les dos apareixen en el diccionari de la RAE, amb alguna diferència de sentit. Solen usar-se en castellà en les informacions del temps, però en valencià, a més, les gastem ara i adés. Més «calina» que «calima». En la llengua de ponent, tots eixos excessos que es produïxen en l´estiu es diuen popularment «bochorno», paraula que va entrant en els nostres usos col·loquials d´una manera innecessària, perquè en tenim bona cosa per a anomenar l´excés de calor. I, per cert, la paraula «basca» també té altres significats, com ´colla/penya d´amics´, «Al festival anirem tota la basca». I també és femení de «basc» ´natural o resident del País Basc´. No tota la basca ha de ser sufocant.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook