«Mamà, me´n vaig amb el cotxe a fotografiar els bous de Osborne». La mare de Pablo Barroso, un fotoperiodista freelance de Talavera (Toledo), no eixia de la seua sorpresa el dia en què el seu fill li va comentar el projecte que tenia entre mans. Però la decisió estava presa i, sense més miraments, Pablo es va posar a la feina. La imponent figura negra dissenyada per Manuel Prieto, que vigila les carreteres espanyoles des de 1957, prompte es va convertir en l'obsessió de Barroso. «Al principi només anava a fotografiar alguns, però segons anava fent fotos, creixia el meu interès. Ja no era només un registre d'imatges, volia millorar-les, destacar la figura del bou en el fotoperiodisme, que és escassa», explica. Ara, tot eixe projecte ha cristal·litzat en el llibre «Bou d´Osborne, 60 anys».

Des que començara el projecte en 2008, Barroso ha recorregut quasi 90.000 quilòmetres de carreteres nacionals per a registrar amb el seu objectiu els 90 bous que queden en peus. En total, 809 hores de viatge al volant per a retratar les peculiaritats de cada figura. «És obvi que totes són iguals, jugant amb la llum, els diferents moments del dia, les estacions o fins i tot el propi entorn, el context canvia i així, cada retrat és diferent», explica. Reunint dies lliures de treball i obligacions, vacances i passió, va aconseguir finalitzar la major part del projecte en 2011. En 2017 completaria la seua «espècie de quadern de bitàcola» amb el del Port de Santa María (Cadis). Pablo Barroso explica que no es tracta de plantar-se enfront del bou, traure una foto i anar-se´n. «Primer observava bé la zona en què està situat, per a explorar les seues possibilitats. Feia un recorregut de 360º al voltant del bou fins que donava amb la visió d'ell que m'interessava reflectir».

Encara que tots retallen la mateixa silueta, cadascun té una història que explicar, admet. Amb les seues fotografies, Barroso no solament es proposa recalcar la presència d'este anunci que s'ha convertit en icona de l'espanyolitat, sinó destacar el treball del fotoperiodista. «És una professió que últimament no està valorada ni té el reconeixement que mereix», comenta. No obstant açò, té molt que agrair-li a esta aventura. Entre altres coses, els seus companys de projecte. «Dóna gust treballar amb la Fundació Osborne i la Fundació Santamaría la Real, han sigut un gran suport en aquest treball». I no solament aprecia l'ajuda que li han prestat durant el procés de producció. «Tinc un quadern en el qual vaig reunint dedicatòries i notes de tots aquells que, després de la publicació del llibre, li han donat difusió o han influït en la seua repercussió d'alguna manera». El resultat de la seua xicoteta odissea a la recerca de l'emblemàtic bou siluetat és un llibre de 180 pàgines. «He d'agrair també el gran treball ideal de disseny que ha dut a terme Emilio Gil, de Tau Diseño», destaca Barroso amb orgull en la veu. Redactat en castellà i en anglès amb textos de l'arquitecte Jaime Nuño, es va publicar en ocasió del 60º aniversari de la instal·lació del primer bou. En el llibre, les imatges no inclouen la localització en què van ser obtingudes. «Preferia no indicar el lloc. Hi ha alguns que per l'entorn semblen estar en el Nord, i estan a Andalusia». Potser siga una invitació per part de Pablo Barroso al fet que l'espectador agafe carretera i manta i les descobrisca per si mateix.

El veterà de les carreteres

El primer bou d´Osborne, dissenyat per Manolo Prieto, es va erigir en 1957 en Cabanillas de la Serra (Madrid). Fet de fusta, mesurava quatre metres d'alt i les seues banyes estaven pintades de blanc. A més, no es tractava de la silueta negra i llisa que coneixem ara. Este primer bou comptava amb un rètol que anunciava la marca de brandy de Jerez Veterano, per a la qual havia sigut encarregat el seu disseny. Amb el temps les tanques van canviar la seua grandària i la composició dels seus materials, van començar a fabricar-se amb metall xapat, amb vista a millorar el manteniment de les mateixes. En 1962, a causa d'un canvi en la normativa dels cartells de carretera, es van instal·lar tanques que aconseguien els 14 metres d'altura. Encara que ara només queden en peu 90, es va arribar a comptar amb 500 exemplars, l'expansió dels quals va arribar a Guinea i el Sahara.

L'emblemàtic cartell publicitari es va mantindre ferm sobre les seues quatre potes enfront de la llei General de Carreteres que en 1988 va obligar a retirar tota publicitat visible des de la carretera. Va ser aleshores quan es va retirar la retolació de les tanques d´Osborne, però el Tribunal Suprem va accedir a conservar la figura pel seu interès cultural i social.